dilluns, 5 d’abril de 2010

La punyalada del carrer de Petritxol (Joan-Lluís Lluís: Xocolata desfeta; Magrana, Barcelona, 2010)


L’argument és senzill. Un home és apunyalat en el carrer de Petritxol de Barcelona a mans d’una dona que tot just abans li ha cridat ella també és de Cassà de la Selva. Greument ferit, no es desperta fins dos dies després, en un llit hospitalari, sota la vigilància d’un policia que tot seguit li demana si l’agressora l’havia somrigut mentre l’apunyalava. Aquesta petita història, en tot cas, se li acudí a Joan-Lluís Lluís (*Perpinyà, 1963), segons ens explica en el making-of, quan ja tenia el llibre en ment. I és que el llibre, Xocolata desfeta, és també un homenatge als Exercices de style (1947) de Raymond Queneau. Exercices de style consisteix en la repetició fins a noranta-nou vegades de la mateixa història. Lluís repeteix la història de la punyalada del carrer de Petritxol d’un primer dijous de mes fins a 137 vegades.


El carrer de Petritxol serveix d’escenari per als ‘exercicis d’espill’ de Joan-Lluís Lluís

El contacte de Lluís amb Queneau es produeix en una llibreria de vell, a Montpeller, un cap de setmana de fa 25 anys. Llavors, Lluís encara era estudiant, i el desig d’emprendre el mateix camí de Queneau havia d’esperar a concretar-se fins l’octubre del 2008, quan entreveu un altre exemplar del llibre citat de Queneau en les lleixes d’una seva amiga. En aquest moment, Lluís es decideix i comença a escriure els seus exercicis d’estil, tan bon punt troba el relat breu que li servirà de base.


En el número 17 del carrer de Petritxol (una botiga de paraigües, en la ficció) té lloc la inexplicada agressió

Les 123 traves emprades són tan sols una petita mostra de totes les traves possibles. Algunes de les traves són directament extretes de Georges Perec o d’Oulipo. D’altres, són traves basades en diversos registres literaris o composicions poètiques. Trobem exercicis enigmístics i homenatges literaris.


La intenció del protagonista del relat, frustrada per la ganivetada, era anar a prendre xocolata desfeta, tal com feia tots els primers dijous de mes.

El relat originari no ocupa més que onze línies de dos paràgrafs. Durant nou mesos, Joan-Lluís Lluís sotmet el text a tota mena de tractaments, reduccions i expansions. I és que qualsevol text pot donar lloc des del haiku més breu fins al tractat més voluminós, i les formes de relatar qualsevol fet són, potser no infinites, però sí il·limitades.