La caiguda de Stanley McChrystal i la guerra total a Afganistan

Sorprèn que durant aquests dies els mitjans de comunicació conservadors no hagin carregat contra Barack H. Obama per humiliar públicament i finalment fer dimitir el general Stanley McChrystal, comandant de les forces de l’OTAN a Afganistan. Obama, un president sense certificat de naixement, hauria estat una diana fàcil per blasmar les interferències dels “buròcrates de Washington” en els afers dels “our boys”.

La premsa conservadora hi ha passat de puntetes. En canvi, la premsa liberal ha celebrat la manera amb la qual Obama s’ha desfet de McChrystal.

És curiós llegir l’article de Rolling Stone que hauria motivat el cessament de McChrystal. Sembla que les parts més polèmiques versen sobre la baixa opinió que McChrystal tenia envers alguns alts càrrecs del Departament de Defensa. Però l’article també reflecteix la baixa opinió que els subordinats de McChrystal tenien envers algunes directrius del general nord-americà. Retreien a McChrystal el fet que les mesures per evitar ‘víctimes col·laterals’, suposen un autèntic emmanillament de les tropes.

L’emmanillament de les mesures de McChrystal no ha estat gaire efectiu en evitar morts de civils desarmats. Però si ara resulta que retiren aquestes mesures, continuarà l’espiral de guerra total a Afganistan. La lluita contra els “taliban” ha quedat reduïda de fa temps a una lluita contra els “taliban” que no s’han integrat en el joc d’aliances del govern col·laboracionista de Kabul. Si aquesta tendència s’agreuja sense McChrystal, és evident que l’OTAN no assolirà els seus objectius proclamats de “normalització” i “reconstrucció” del país. Però potser no són aquests objectius justament els cercats pel complex militar-industrial. Les joguines són cares, no obstant, i l’aixeta ja ha començat a donar signes d’afluixar-se (com mostren les retallades del govern Merkel), la qual cosa fa preveure que tensions com la d’Obama-McChrystal sovintejaran més i més en els estats de l’OTAN.