Aquest era el lema de la segona pancarta de la manifestació d'ahir a Barcelona, organitzada per la Plataforma Decideixo Decidir (PDD). El de la primera pancarta deia "Autodeterminació és democràcia", que és el reflex en positiu de "sense autodeterminació no hi ha democràcia".
A la manifestació hi van assistir, segons les xifres dels organitzadors, unes 50.000 persones. Menys, diuen els heterodeterministes, que les del 18 de febrer del 2006 o les de l'1 de desembre del 2007. El que no compten, aquests heterodeterministes, és que mentre hi havia la manifestació, a més d'una trentena de pobles hom recollia vot anticipat. Mentre uns milers es manifestaven a Barcelona, centenars de persones exercien el seu dret a l'autodeterminació nacional: amb el SÍ, amb el NO o amb el vot en blanc. O, fins i tot, amb l'abstenció informada.
Els heterodeterministes són els pitjors defensors del NO. A efectes pràctics, el futur del NO depèn dels que no accepten les inèrcies de la història i defensen un projecte de futur (el seu). Així, val molt més la posició en favor del NO de la Federació d'Associació de Veïns de Cornellà (FAVCO) que la dels que es limiten a celebrar l'abstenció desinformada.
En les parades de vot anticipat, la gent que no vol saber res (l'abstenció informada) no són, en línies generals, fanàtics de l'actual ordre constitucional-estatutari. El sentiment que hi domina, fins i tot, no és el de l'espanyolisme. Allò que és majoritari entre els qui no volen saber res de les consultes, és un escepticisme contundent contra qualsevol iniciativa col·lectiva. I, més encara, si la iniciativa col·lectiva té olor de política. D'altres no volen votar, perquè no serveix de res. I, d'altres, no pocs, no volen votar perquè consideren que tant SÍ com NO, res no canviarà. En els càlculs d'aquestes persones, un estat català independent seria irrellevant per al benestar social, ja que la plus-vàlua extorquida a la classe treballadora seria la mateixa, únicament variant el seu repartiment (dèficit fiscal transformat en beneficis per a la classe dirigent catalana).
No cal dir que l'attitud d'abstenció passiva afavoreix precisament la realitat de tots aquests postulats derrotistes. Una baixa implicació popular en el procés d'autodeterminació implica una més fàcil manipulació del procés en pro d'uns interessos aliens a la majoria del poble català. I una baixa implicació en els problemes col·lectius sovint traspua també una manca de responsabilitat en els problemes individuals de cada persona.
Per tot plegat, era interessant aquest segon lema de la manifestació de Barcelona. No existeix un "eix" d'autodeterminació, un "eix" de democràcia, un "eix" de treball o un "eix" de solidaritat. Sense solidaritat no hi haurà el redreçament econòmic que permeti una nova mobilització del treball productiu. I sense aquesta mobilització, la democràcia resta buida.
2 comentaris:
Vam ser menys, potser, pk la gent s'està cansant d'anar a manifestacions. Ens manifestem un cop rere un altre i les coses no canvien. El poble està optant per altres alternatives, segurament que obtindran un millor resultat, com la IP o les Consultes. Anem bé!
Personalment, no hi vaig anar perquè teníem parada de vot anticipat. O sigui, que tens part de raó.
Publica un comentari a l'entrada