diumenge, 17 de juliol del 2011

17, 18, 19 de juliol: 75è aniversari

Per tenir una idea de l'escala temporal del cicle dels anys 1930, podem comptar les dates del 75è aniversari d'aquells fets: el 12 i 14 d'abril del 2006, el 6 d'octubre del 2009, el 16 de febrer del 2011 i el 17 de juliol del 2011. Són anys convulsos, uns i altres, amb ritmes diferents, amb correlacions de forces i expressions polítiques dispars. En arribar al 75è aniversari del juliol del 1936, queda oberta la qüestió de la data.

El 17 de juliol és el dia efectiu de l'alçament militar, de l'inici del bàndol "facciós". En els anys de la guerra i en la immediata post-guerra, el 17 de juliol era l'aniversari oficial. El 17 de juliol comencen els moviments al Protectorat Espanyol del Marroc del Nord. També és en aquesta jornada que els falangistes de València prenen la ràdio i emeten un comunicat anunciant la imminència d'una revolució "nacional-sindicalista".

El 18 de juliol l'alçament s'estén per la Península. El govern de la República coneix la situació, i és en aquesta jornada en la que es produeix l'assumpció i dimissió de Martínez Barrio. És la jornada també en la que entren en acció els principals protagonistes de la rebel·lió militar: Sanjurjo, Mola, Queipo de Llano, Cabanellas, etc. En el franquisme, el 18 de juliol cristal·litzà finalment com l'efemèride a recordar, com el dia de la paga de juliol, com el dia de l'inici de la "Cruzada Nacional" (o, en termes nacional-sindicalistes, de la "guerra de liberación nacional").

I el 19 de juliol, l'alçament militar arriba a Barcelona. És on es produeixen les topades més importants entre els "rebels" i els "lleialistes". Amb independència de les valoracions enfrontades sobre la rellevància dels futurs milicians en la jornada del 19 de juliol (que comencen en aquella mateixa jornada), l'escenari a Barcelona mostra uns trets distintius. En aquella jornada, la situació a Barcelona queda decidida. No era la situació, per exemple, a València. Ni tan sols a Palma. Caldria esperar uns dies, fins el 21 de juliol, potser, per veure com havia quedat el panorama.

"Començament de la guerra civil"? Sí, en el sentit que el colp militar del 17/18 de juliol no tirà endavant com havien volgut els protagonistes. Sanjurjo perdé la vida en el vol que l'anava a treure de Portugal. La Junta Militar que havia de governar sota la direcció de Sanjurjo, va haver de fer mà a una situació més col·legiada, amb Cabanellas, general de divisió, maçó, destinat a Saragossa, com a primera figura. Sense Sanjurjo, la direcció esdevingué més col·legiada, més territorialitzada, i en les pugnes entre els elements directors més destacats (Mola, Queipo), s'assignà la direcció definitiva a Franco en el mes de setembre. No fou fins durant el mes d'agost del 1936, que el bàndol "sublevat", adoptà la bandera espanyola bicolor per comptes de la tricolor. Llavors, la guerra ja era en marxa, i el genocidi de classe agafava unes proporcions enormes. El poder del "nou règim" s'afiançà en aquesta repressió programada, que havia de tenir una fonda influència en l'evolució de les dècades posteriors.

El 19 de juliol, doncs, fou essencialment una "resposta". I això també segellà el seu destí. La victòria ho ajornava tot... Si abans del 18 de juliol, calia respectar el govern d'esquerres, ara amb més raó, s'exigia aquest respecte. Això suposava, però, el convenciment que hom podia destruir el feixisme en el marc de l'estat vigent. Qualsevol qüestionament "separatista" quedava ajornat (i la repressió vinculada a l'afer Reverter en fou l'efecte), però també s'abandonava qualsevol esperança en un aixecament o en una resistència dins Alemanya, dins Itàlia, o dins la zona facciosa d'Espanya. La victòria esdevingué prioritària. Què hauria passat si s'hagués assolit? El 1945 del nord de l'Albera enllà, es va fer esperar més de tres dècades, i s'hi arribà amb un "sucesor a título de rey" i amb una constitució possibilitada a través d'una "ley fundamental del Reino".

L'estiu del 1936 també era el 75è aniversari de l'inici de la Guerra de Secessió a Nord-amèrica. Si joves revolucionaris i democràtics d'Europa havien anat a aquella lluita per la Unió contra els estats esclavistes, ara s'organitzaven les Brigades Internacionals, entre elles la "Brigada Lincoln". Entre el 1861 i el 1936, passen els mateixos anys que entre el 1936 i el 2011.