Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
dijous, 14 de juliol del 2011
Trias i Madrid-2020
Semblava que s'anava a tancar la finestra del dijous sense post. I, de nou, en Xavier Trias ens l'ofereix. Si dimarts era la resuscitació de la candidatura Barcelona-Pirineus 2022, ara es tracta del suport de Barcelona a Madrid 2020. Deu ser cosa de l'entente CiU-PP i, particularment, de l'entente amb els sectors menys desil·lustrats del PP, encapçalats per Alberto Ruiz-Gallardón. Trias haurà de fer equilibris. Li han demanat si la candidatura de "Madrid-2020" no interferirà en la de "Barcelona-Pirineus 2022". Potser un dia d'aquests algú demanarà a Gallardón la inversa, si la candidatura de "Barcelona-Pirineus 2022" no interfereix amb la de "Madrid 2020". Aquestes xifres d'anys, 2020 i 2022, em recorden a Blade Runner o a Soylent Green, ambientades al capdavall en un més proper any 2019. La sensació cyber-punk de totes dues candidatures és quelcom més que una sensació. Són unes convocatòries que recorden els 2500 anys de l'Imperi Persa (del 1971) o la que, si les coses financeres haguessin anat més lentes, hauria estat els 2500 anys de la Batalla de Marató en l'Àtica del 2010. Però com deien Trias, Gallardon i la Pompadour...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada