És cert que el català no és una llengua oficial de la Unió Europea. El llistat de llengües oficials dels organismes comunitaris ha quedat tancat arran de l'article corresponents del Tractat de la Unió Europea (heretat de la frustrada Constitució europea).
No obstant això, és evident que el català és llengua oficial a la Unió Europea. Ho és, d'acord amb el que estableixen la constitució espanyola i els estatuts d'autonomia del Principat, del País Valencià i de les Illes Balears. L'estatus de llengua oficial en aquests territoris és innegable.
Un text d'una normativa comunitària com el següent no és fàcil d'interpretar:
'Dins del seu territori, l'estat membre en el qual es ven el producte pot estipular que l'etiquetatge s'hagi de fer en una o més llengües, d'entre les oficials de la Unió'
La normativa comunitària en qüestió cedeix a l'estat la competència d'estipular les llengües d'etiquetatge de productes alimentaris.
La cometa 'entre les oficials de la Unió' té la problemàtica següent: aquesta llista pot concebre's de manera restringida. Si es fa així, ni el català ni el luxemburguès, per posar dos exemples, no són llengües oficials de la Unió Europea. Sí que ho són, però, als respectius territoris. Interpretar la cometa en qüestió de manera contrària a l'ús obligatori del català en l'etiquetatge és clarament abusiu. Òbviament, la responsabilitat que el català no sigui llengua oficial de la Unió Europea és dels estats espanyol i francès, que no ho han volgut mai. És fins i tot, sospitosa l'afegit "d'entre les oficials de la Unió". Més encara, quan un grup d'eurodiputats catalans ha presentat una esmena en contra, rebutjada. D'aquesta manera sibil·lina, l'aparallatge jurídic de l'estat espanyol voldria desfer les normatives sobre etiquetatge aprovades pel Parlament del Principat. Perquè, amb la interpretació que gasten, el català no podria ser mai més que una llengua optativa... i això, amb gràcies, que no la prohibeixin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada