Segons el modus operandi del PSOE, quan se'ls ha cremat un president o batlle, toca el moment de fer-lo cessar, nomenar un substitut i anar amb aquest substitut a la conflagració electoral. Això és el que es va fer a Esplugues amb Pilar Díaz (també es va fer amb Lorenzo Palacín, és clar, però d'una manera més forçosa), o a Barcelona, successivament, amb Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu. Hauria estat previsible, en aquesta lògica, que José Luís Rodríguez Zapatero hagués cessat fa unes setmanes o fa uns mesos, i que Rubalcaba, entronitzat a la Moncloa, afrontés les eleccions. No ha estat així. Rubalcaba, de fet, ha deixat el govern i ara apareix com el portaestandart del radicalisme petit-burgès, estandart que abandonarà en l'improbable cas que triomfi damunt de la candidatura de Rajoy.
I què ens fa a nosaltres aquestes eleccions de l'estat espanyol? O què ens en fan les eleccions presidencials o parlamentàries de l'estat francès? Nacionalment, no gens, i en aquest sentit la posició de l'abstenció activa sembla la més raonable.
De totes formes, l'anunci d'avui d'eleccions anticipades al 20 de novembre del 2011 no ens deixa del tot indiferents. La data del 20 de novembre mateixa encara resona massa a les morts de Franco (escaiguda, malgrat tot, amb força probabilitat el mateix dia 19 de novembre) i de José Antonio Primo de Rivera. Els dos dirigents successius de la Falange es van morir, de forma ben diferent, l'un afusellat a Alacant, l'altre trepanitzat a Madrid, amb 39 anys de diferència. 39 anys i 2 mesos fou la durada del règim franquista a les zones on l'alçament triomfà el mateix 18 de juliol (Mallorca, Eivissa i Formentera, per exemple), mentre que a Alacant, el règim franquista durà 36 anys i mig. És una manera de data, és clar. El franquisme no comença ben bé el 18 de juliol, quan Sanjurjo encara vivia. Ni tampoc no va acabar el 20 de novembre, quan dos dies després, el sucesor a título de rey i tot el ventall de l'oposició antifranquista respectable començaren a treballar plegats en la línia del testament polític del dictador biològicament traspassat. El diumenge electoral, doncs, farà 36 anys d'aquest fet biològic.
La campanya electoral, doncs, es farà en un mes de novembre. La pre-campanya ocuparà els mesos de setembre i d'octubre. L'embafament d'una campanya d'aquesta mena en un context social i polític difícilment previsible es farà ben dur. La sensació d'alienació respecte d'aquesta democràcia serà combatuda no només des dels dos partits dinàstics, sinó també des d'altres rodals. Vaccinar-se contra Rubalcaba o els rubalcabetes radicalets o radicalassos, és una bona opció a 4 mesos vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada