dilluns, 4 de juliol del 2011

Les tribulacions d’un fabricant de setrills i setrilleres (‘El cau del conill’, Cristian Segura, Columna-Destino, Barcelona, 2011)



Aquesta és la primera novel·la d’en Cristian Segura (*Barcelona, 1978) i en ella aboca un seguit d’experiències i coneixences acumulades al llarg de més de dotze anys de fer de periodista, incloses llargues estades a Berlin i a Beijing. El títol de la novel·la fa referència al cognom del protagonista. L’Amadeu Conill és l’hereu d’una nissaga d’industrials del vidre. El pare, l’Enric Conill, especialitzà el negoci familiar en la fabricació de setrills i setrilleres. L’Amadeu internacionalitzà el negoci, traslladà la producció a la Xina i s’orientà al mercat sud-asiàtic. En el 2007, a 55 anys, l’Amadeu Conill veu com trontolla l’empresa, a conseqüència, aparentment, d’una crisi bacteriològica que trastorna els hàbits alimentaris dels clients i fa caure en picat la venda de setrills i setrilleres. Segura vol retratar en aquesta novel·la, ambientada en una parahistòria situada entre el 2007 i el 2010, amb crisis múltiples, i múltiples oportunitats, les contradiccions d’una burgesia barcelonina, que es mou entre el conservadorisme social i la necessitat perpètua de reinventar-se. Aquesta tensió es trasllada amb les relacions amb les autoritats (catalanes, espanyoles o xineses), amb l’art i la cultura, amb el futbol de masses i el tenis d’elit i amb les dues llengües (i identitats nacionals) en conflicte. L’Amadeu Conill, en el seu cau, pot veure’s com a exemple de moderació, allunyat tant dels “pijos progres” (com el seu fill gran, l’Enric, etern doctorand d’Història de l’Art) o dels “pijos locos” (com el seu fill petit, l’Arnau, tauró de l’especulació immobiliària). La crisi personal, familiar i empresarial d’en Conill, com totes les crisis, és superada, per conduir-lo a una nova definició de la “moderació” ben allunyada de l’anterior, i que tan sols prepara el terreny a una crisi més gran i més ample.