Desenes de milers diuen a Barcelona que, la independència, sí que toca

En les darreres 52 setmanes, o 364 dies, que fa que tingué lloc la manifestació del 10 de juliol del 2010, han canviat algunes coses i altres segueixen com sempre. Alguns canvis venien d'abans del 10-J, i d'altres no s'han fet patents fins després. Però de tots els canvis els més interessants són els que s'han produït en les desenes de milers de persones que van anar al 10-J i han repetit en el 9-J. Molts, en una ocasió i en l'altra, hi anaren amb dubtes, amb precipitació, sense gaires ganes. En el 10-J, pel fet que la manifestació tenia un caràcter semi-oficial i es convocava sota el pretext de defensar un estatut d'autonomia. En el 9-J, pels dubtes de la conveniència de 'commemorar' o no aquella mani. D'altres, de dubtes, en tenen pocs i se'n fan de totes, sempre que hi hagi la possibilitat de cridar 'independència' pel mig. En tot cas, les 52 setmanes han donat per molt en el pla organitzatiu. Hi ha organitzacions polítiques que no hi eren en el 10-J i d'altres que, per miracle, han arribat al 9-J. El floriment de plataformes, iniciatives, i grups d'afinitat diversos, a banda d'altres formes organitzatives més tradicionals, continua en el 9-J amb més vivacitat fins i tot que en el 10-J. I també molts són els que tenen una recansa més o menys forta davant d'aquesta proliferació i prolixitat organitzatives. Moltes de les plataformes locals del 10-J s'havien foguejat ja en les consultes, però les del 9-J afegien l'experiència adquirida amb Barcelona Decideix. Unes altres plataformes locals s'hauran enriquit, especialment en moltes comarques de l'interior, amb les assemblees i acampadades del 15-M. La intersecció entre uns moviments i els altres, malgrat pesi als espanyolistes d'esquerres i als sobiranistes d'ordre, existeix. Finalment, caldrà constatar un aspecte particularment engrescador: la presència de joves menors de 18 o de 16 anys. Uns quants no van poder votar a les consultes del 2009 o del 2010 per no arribar a l'edat mínima necessària. Contra el vent profundament desnacionalitzador que bufa, aquest jovent, minoritari certament, planta una resistència heroica. Esperem que les organitzacions dels grans (organitzacions juvenils incloses) sàpiguen aprendre d'aquest jovent i empeltar-se de saba nova. D'una saba que diu que sí, que la independència sí que toca, i que no entén del tacticisme dels qui van a les manifestacions només quan no els hi agrada el partit que mana a la Generalitat del Principat.