La cadena de comandament formada pel president Jacques Chirac, el primer ministre Dominique de Villepin i el ministre d'Interior, Nicolas Sarkozy, fa temps que grinyola, com tota la dreta respectable francesa d'altra banda. Va ser la dreta de De Gaulle, Pompidou i de Giscard la que va dur "França" a l'actual situació de no-retorn. Per una desena part del que van fer aquests presidents, Pétain, Laval i Doriot foren condemnats pels tribunals i per història.
No va ser fins ahir que les autoritats franceses van permetre que es conegués el segrestament d'un tren Niça-Lyon per part d'una colla joves que la correcció política ens impedeix de definir com d'origen magribí. Aparentment les tornes s'han girat i ara la riba colonitzada i atemorida de la Mediterrània és la riba nord. El segrestament, ens tranquil·litzen els periodistes del règim multicultural, no tenia móbils polítics, sinó que simplement hom ho feia per amussar-se i per arreplegar uns calerons a base de robar mòbils. Fet i fet, ni tan sols hem de dir que era un "segretament".
Els responsables policials i governamentals callaren l'acció, com també han "relativitzat" la crema de cotxes la nit de Cap d'Any. Potser Villepin i Sarkozy comencen a veure l'ombra de Le Pen en el camí de l'Eliseu i s'han decidit per l'estratègia de l'estruç. L'únic que el cap que caldrà soterrar sota la sorra serà el cap de la "poor white trash".
Com que finalment han saltat a la premsa els fets, fa uns minuts, Sarkozy ha anunciat la creació d'una força policial de 1.000 o 1.500 agents per "custodiar" la xarxa ferroviària. Fins i tot Chirac ha presentat a l'opinió pública dos joves, els únics que han pogut detenir, als quals castigaran. Els joves, de nacionalitat marroquina, de moment tenen garantida la residència en territori francès... i les despeses de manteniment, com les de la força policial del ministre Sarkozy, aniran a càrrec del contribuent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada