Quan la setmana passada vaig llegir l'article d'Iu Forn, vaig pensar que gastava unes formes dures per un contingut massa tou. Dir fills de puta als militars espanyols per després conformar-se amb un estatutet de segona i autocensurat, em sembla paradoxal. La histèria desencadenada per l'article és digna de millor causa. Ara bé, l'escàndol és un dret tan legítim com el dret d'escandalitzar. El que sí que no és de rebut en una societat democràtica és la persecució legal de l'opinió. Que la fiscalia hagi emprès accions contra Iu Forn és propi d'un país bananer o, pitjor encara, d'un país estalinista, encara que Catalunya ja la té, aquesta curiosa barreja de bananerisme-estalinisme. És ben curiós que la mateixa justícia que deixa impunes delictes econòmics i ecològics de gran embàlum, o que deixa campar lliurement tota una 'petita delinqüència' amb l'excusa de la 'multiculturalitat' i la 'tolerància', sigui capaç de perseguir Iu Forn per quatre ratlles.
L'existència del 'delicte d'opinió' en una societat com la nostra (i això no és exclusiu de l'estat espanyol, sinó també de l'estat canadenc, per exemple) és un dels signes més clars de la perenne amenaça d'involució totalitària. L'existència d'una clara corrent colpista en l'exèrcit espanyol, i el clima de 'pogrom' anticatalà que atien amplis sectors dominants espanyols, ens duen a una situació paral·lela a la de fa 70 anys.
Ara és el moment de no equivocar-se. El poble català no pot lligar la seva sort a les esquerres espanyoles com Zapatero, car aquestes esquerres no tenen en absolut cap base social fonamentada. Zapatero és president gràcies als vots dels catalans que van témer un gir feixista després de l'11-M per part del govern del PP. Però Zapatero no és més que un pedaç, i cal preparar una estratègia del tot diferent pel previsible col·lapse de l'actual democràcia espanyola. I aquesta estratègia ja no passa per concebre que una de les dues Espanyes és la bona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada