Els "dirigents" polítics del Principat no s'han limitat a "renovar" el pacte estatutari amb la monarquia post-franquista, sinó que fins i tot la "renovació" que ells havien aprovat l'han retallada a petició de Zapatero i davant el soroll de sabres originat pel "pronunciamiento" del general Mena Aguado. El PSC i CiU d'una banda, el cosmopolitisme anticatalà d'ICV de l'altra i, més despenjat, la post-catalanista ERC, han cedit novament, com era de preveure. Que ningú no s'enganyi. Malgrat que aquestes formacions polítiques toquin fons, quan ho facin, excavaran.
Pels dissabtes 11 i 18 de febrer hi ha convocades a Barcelona dues manifestacions a les quals caldrà anar-hi. La primera manifestació es mou sota el lema de l'autodeterminació (11 de febrer), la segona sobre el dret de decidir (18 de febrer). No hi ha pas dubte que els assistents a aquestes manifestacions cobreixen un ampli ventall de posicions, des del panhispanisme estatutarista fins a l'independentisme pancatalà més coherent. Però això no treu que davant l'amenaça real del colpisme espanyol i la possibilitat d'un desmantellament de l'estat democràtic de les autonomies, no calgui una mobilització popular que prepari el camí, si s'escau, de la resistència. Una resistència que passa és clar per la independència i unitat de Catalunya, però que no pot menysprear aquells catalans patriotes que encara no ho han assumit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada