La comunitat internacional i les eleccions a Palestina

Hi ha dues expressions que diuen més pel que no diuen que pel que diuen. Una és "societat civil", entesa com a contraposada a l'estat, però que sovint no vol dir res més que la "societat dels bons ciutadans", en el sentit senatorial del terme. L'altra és "comunitat internacional", que no es refereix a cap altre sector que al dels governs dels estats del món i, particularment, als governs dels estats poderosos i els seus àdlateres, abans coneguts com a "aliats del món lliure".
Els qui utilitzen els termes "societat civil" i "comunitat internacional" s'omplen la boca de "democràcia". Hom pensaria que en la seva religió de la correcció política, res no hi hauria més sagrat que unes eleccions parlamentàries. Les urnes i els escons, lligats màgicament per un mandat que mai no pot ser imperatiu, per un únic acte cada quatre o cinc anys, són l'alfa i l'omega d'aquesta santíssima democràcia.
Ves per on, però, quan els resultats electorals o plebiscitaris, no són els volguts, hom qüestiona la salut mental dels electors i arriba fins i tot a posar pals a les rodes al resultat electoral. Qui recordi la nit del referèndum sobre la constitució europea del maig passat a l'estat francès, tindrà present aquesta reacció.
Deixant de banda el fet que Hamas sigui una trepa reaccionària, si creguessim en la religió de la democràcia representativa, hauríem d'agenollar-nos davant l'expressió "sobirana" del "poble palestí". I així ho hauríem fet si hagués guanyat Al-Fatah. Però la victòria per majoria absoluta de Hamas ha posat nerviosa la comunitat internacional, ja prou preocupada per l'out-sider que tenen de president a Iran.
Em fa l'efecte, però, que allò que tem la comunitat internacional no són els Ahmadinejads o els Hamas. Més aviat temen el dia després que aquest recanvi al qual han recorregut les masses iranianes i palestines faci fallida. A qui recorreran, exhaurida la llista de dirigents "nacionalistes" i "religiosos"? I si tanta por els fes l'islamisme, a què ve que el promoguin com a religió d'estat en el cor mateix d'Europa, amb generoses subvencions i càtedres ben dotades.