El proper 13 de desembre, un total de 712.788 persones, de 159 municipis catalans, són convocades a aquesta consulta. Cal recordar que fa tres mesos ja va votar un municipi, Arenys de Munt, i que hi ha 48 municipis més que han manifestat la seva intenció de continuar les consultes en dates com el 28 de febrer o el 25 d’abril. Si comptem el conjunt d’aquests 208 municipis, tenim una població total de 1.546.729 (l’11,28% de la població dels Països Catalans) i una superfície de 6175 km2 (el 8,76% del territori).
Els esforços de les coordinadores municipals, subcomarcals i comarcals que s’han creat per organitzar la consulta, se centren a hores d’ara en estimular la participació. En algunes localitats s’ha facilitat el vot anticipat, que arrencava el passat divendres a Taradell, i aquest dilluns a Sant Cugat del Vallès.
Per tal de veure quina és la situació de cada municipi podeu consultar, entre d’altres, les planes de Coordinadora per la consulta sobre la independència i de la Campanya Vull Votar.
Sense cap restricció territorial, aquests dies se celebra a Facebook una consulta. Prop de 50.000 persones ja hi han participat.
A Barcelona, aquest 29 de novembre, al migdia, tindrà lloc l’acte central de la Campanya del 13-D, en l’espai del Fòrum.
I després del 13-D, què? Hom ha assenyalat que d’aquells municipis on el nombre de vots afirmatius superi la meitat del cens convocant, haurien de sortir unes assemblees municipals que duguessin endavant el manament popular obtingut. Per a Carles Castellanos, de l’MDT, es tracta de “de preparar el terreny per a la creació d’una assemblea nacional dels Països Catalans fonamentada en assemblees territorials i en una assemblea de representants electes i amb la capacitat d’integrar la part més conscient i activa del moviment associatiu”. És clar que cal tenir present, com diu en el darrer número de l’Accent, en Jaume Soler, d’Endavant, que “només cal veure la desena llarga d’entitats que conformen la Coordinadora per la consulta sobre la Independència per a veure’n el caràcter heterogeni (i no precisament en un sentit positiu i pluralista), i per tant, la imprevisibilitat de tot el procés”. De l’esforç, doncs, de l’esquerra independentista dependrà que siguin el “preludi de la independència” tal com les qualificava un comunicat recent del PSAN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada