Article 55: “En virtut del present Tractat, tots els Catalans i d’altres habitants de la dita província, tant Prelats, Eclesiàstics, Religiosos, Senyors, Gentilhomes, burgesos, d’altres habitants, tant de les viles com del camp, sense cap excepció, podran reentrar, reentraran i seran efectivament deixats o restablerts en la possessió i gaudi factible de tots els llurs bens, honors, dignitats, privilegis, franqueses, drets, exempcions, constitucions i llibertats, sense poder ésser registrats, molestats ni inquietats, en general ni en particular, per cap causa i pretext que sigui, per raó de tot allò que ha passat des de la naixença de la present guerra: i a aquests fins, Sa Majestat Catòlica acordarà i farà publicar, en bona forma, les seves declaracions d’abolició i de perdó, en favor dels Catalans, la qual publicació es farà el mateix dia que la de la pau: En seguit d’aquestes declaracions, serà permès a tots i cadascú en particular, o de retornar en persona a les llurs cases, en gaudi dels llurs béns, o, en cas que vulguin establir el llur sojorn fora de Catalunya, ho podran fer, i enviar al dit país de Catalunya, els llurs agents i procuradors, per prendre en el llur nom, i per ells, la possessió dels dits béns, fer-los cultivar i administrar, percebre’n els fruits i ingressos, i fer-la transportar per tot allà on els semblarà bo: sense que puguin ésser forçats a anar en personar a prestar els homenatges dels llurs feus, als quals els llurs procuradors podran satisfer en el llur nom: i sense que la llur absència pugui impedir la lliure possessió i gaudi dels dits béns, que tindran així tota facultat i llibertat de canviar o d’alienar per venda, donació, o altrament; A la càrrega nogensmenys que els qui seran comesos per règim i cultura dels dits béns, en siguen suspectes als governadors i magistrats del lloc on els dits bén siguen situats: en aquell cas, serà proveït pels propietaris, d’altres persones agradables i no suspectes; demoraran nogensmenys a la voluntat i al poder de Sa Majestat Catòlica, de prescriure el lloc del llur sojorn a aquells dels dits Catalans dels quals Ella no n’haurà pas de grat el retorn en el País: sense tota vegada que les altres llibertats i privilegis que els haurà estat acordats, i dels quals gaudin, puguin ésser revocats ni alterats. Com així demorarà a la voluntat i al poder de Sa Majestat Cristianíssima, de prescriure el lloc de llur sojorn als del Comtat de Rosselló”.
L’article, doncs, estableix una amnistia sobre les persones i béns dels catalans que en el decurs de la guerra han quedat refugiats en un dels dos bàndols respectius. La mesura fa referència a alguns rossellonesos que prengueren les armes en pro del monarca habsburguès, però sobretot als naturals del Principat de Catalunya que, d’ençà de la Revolta dels Segadors (juny del 1640) o de la proclamació de la República Catalana (gener de 1641), entraren en enfrontament directe amb el Rei Catòlic. A efectes pràctics, però, el mateix articles estableix limitacions a l’amnistia i possibilita al Rei Catòlic i al Rei Cristianíssim de restringir els moviments d’aquells qui consideri “suspectes”.
Article 56: “Les successions testamentàries, o d’altres qualssevol donacions entre vius o d’altres, dels habitants de Catalunya i del Comtat de Rosselló, recíprocament dels uns als altres, els demoraran igualment permeses i inviolables: i en cas que sobre el fet de les dites successions i donacions, o d’altres actes i contractes, s’arribi entre ells a diferències sobre els quals i fossin obligats de pledegar i d’entrar en procés, la Justícia els serà feta de cada costat, amb igualtat i bona fe, per aquells que siguin en l’obediència de l’altre partit”.
Aquest article forma part de les concessions pensades per pal•liar l’oposició a la partició, a banda i banda de l’Albera. Tampoc no és gran cosa, ja que en moltes altres regions “frontereres” entre les dues comarques (Andorra, Foix, Navarra) hi havia poblacions senceres que utilitzaven les administracions de justícia i els registres dependents dels dos monarques. En tot cas, és una garantia contra expropiacions encobertes a través de la invalidació de testaments i donacions.
Article 57: “Els Bisbes, Abats, Prelats, i d’altres, proveïts durant la guerra de beneficis Eclesiàstics, amb aprovació del nostre Sant Pare el Papa, o per autoritat Apostòlica, demorant en les terres d’un dels partits, gaudiran dels fruits, rendes i ingressos dels dits beneficis, que es trobaran en l’extensió de les terres de l’altra partit, sense cap molèstia ni impediment de cap causa, raó o pretext que pugui ésser: a aquest fi podran cometre pel dit gaudi i percepció dels fruits, de persones no suspectes, després d’haver tingut l’acord del Rei (o dels seus Oficials i Magistrats) sota la dominació del qual es trobaran situats els dits fruits, rendes i ingressos”.
Article 58: “Aquells dels habitats del Principat de Catalunya, o Comtat de Rosselló, que hagin gaudit per donació, o confiscació acordat per un dels Reis, dels béns que pertanyien a qualsevol persona del partit contrari, no seran obligats de fer cap restitució als propietaris dels dits béns, dels fruits que hauran percebuts en virtut de les dites donacions i confiscacions al llarg de la durada de la present guerra: Ben entès, que l’efectes de les dites donacions i confiscacions cessarà el dia de la publicació de la pau”.
Aquest article vol resoldre la situació dels beneficiaris de les confiscacions fetes en represàlia, sobretot pel Rei Catòlic, contra els partidaris del bàndol contrari.
Article 59: “Es delegarà als Comissaris d’una part i de l’altra, dos mesos després de la publicació del present Tractat, que es reuniran en el lloc on serà respectivament convingut, terminar-hi amistosament totes les diferències que puguessin trobar-se entre els dos partits; els quals Comissaris tindran l’ull a fer un tracte igual dels subjectes d’un costat i de l’altre, i no permetran que els uns reentrin en la possessió dels llurs béns, sense que alhora i al mateix temps els altres reentrin en la possessió dels llurs: igualment treballaran els dits Comissaris (si hom ho jutja adient) a fet una justa evaluació d’una part i de l’altre dels béns d’aquells que no voldran pas tornar a habitar en els país que han abandonat, on que un dels dos Reis no vulgui pas admetre, havent-li prescrit un altre sojorn, segons que el que s’ha dit abans; a di que feta la dita evaluació, els mateixos Comissaris puguin manegar en tota equitat els canvis i compensions dels dits béns, per més gran comoditat, i amb igual avantatge de les parts interessades, prenent guàrdia que cap no hi sigui lesionada: i en fi disposaran els dits Comissaris totes les tries en relació al comerç i a la freqüentació dels subjectes d’una part i de l’altra, i totes aquelles que estimaran que puguin contribuir més a la utilitat pública, i a l’afermament de la pau: i tot el que s’ha dit en els quatre articles immediatament precedents i en aquest, pel que fa al Comtat de Rosselló i dels seus habitants, s’ha d’entendre de la mateixa manera, de la vegueria de Conflent, i de la part del Comtat de Cerdanya, que pugui, o hagi de demorar en pròpietat pel present Tractat a Sa Majestat Cristianíssima, per la declaració dels Comissaris abans dits, i dels habitants de la dita vegueria de Conflent, i de la part susdita del Comtat de Cerdanya: com així s’hauria d’entendre recíprocament dels habitants del Comtat de Cerdanya, i de la part de la vegueria de Conflent que pugui o hagi de demorar a Sa Majestat Catòlica pel present Tractat i les declaracions dels dits Comissaris”.
S’assigna, doncs, una segona funció a la Comissió que elaborarà el Tractat de Llívia: no tan sols la de resoldre la partició del Comtat de Cerdanya i de la Vegueria de Conflent, sinó també la de gestionar aquelles situacions previstes en els articles 55-58. Uns articles que, com hem vist, volen fer creure que hom tornarà a la situació de 1635-1640, únicament amb un reajustament dels límits entre els dominis del Rei Cristianíssim i del Rei Catòlic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada