La població del terme municipal de Frankfurt, integrat per 16 districtes (Ortsbezirke) i 46 barris (Stadtteile) és de 670.095 persones d’acord amb el cens del 2008. No obstant, l’àrea urbana (que ocupa la gairebé totalitat del muncipi) s’estén a d’altres municipis fins molt enfora, tot cobrint una població total de 2.517.561 persones. Al voltant d’aquesta àrea urbana central i englobant d’altres àrees urbanes amb una forta interconnectivitat es defineix una regió metropolitana (Metropolregion), definida, per exemple, en la Planungverband Ballungsraum Frankfurt/Rhein-Main. Aquesta associació de planificació de la conurbació de Frankfurt/Rhein-Main inclou, a més dels municipis de l’àrea metropolitana de Frankfurt, d’altres municipis que segueixen el curs del Rhein, del Main (tributari del Rhein) i d’altres afluents del Rhein. És, doncs, una regió metropolitana que engloba diverses àrees urbanes, separades per zones semirurals i rurals.
El principal centre urbà de la regió és Frankfurt-Offenbach. Al sud queda la ciutat de Darmstadt, i a l’est (riu avall) la conurbació de Mainz-Wiesbaden. A l’oest de Frankfurt i de Darmstadt hi ha Aschaffenburg, i al sud de Mainz-Wiesbaden i Darmstadt queda Worms. Mainz i Wiesbaden queden separades pel Rhein, una davant de l’altra, i mentre la primera fa de capital de l’estat de Renània-Palatinat (on també recau Worms), la segona fa de capital de l’estat de Hesse. Aschaffenburg queda dins els límits de l’estat de Baviera. Darmstadt és la capital del districte governamental (Regierungsbezirke) homònim, el més meridional de Hessen (i on són adscrites Frankfurt i Wiesbaden). La regió metropolitana FRM s’estén cap al nord, per incloure la regió de Taunus, la comarca de Limburg-Weilburg, part de la regió històrica d’Oberhessen (Wetterau, Gießen, Vogelsberg) i les comarques de Main-Kinzig i Fulda. És en aquests límits septentrionals que la regió metropolitana FRM tendeix a créixer i a unir-se amb les conurbacions de la Baixa Renània.
En darrer terme la regió metropolitana FRM és una de les branques centrals de l’anomenada Banana Blava que reuneix les regions metropolitanes de Londres, Amsterdam, Brussel·les, Colònia, Zurich i Milan. Els eixos fluvials del Rhein, i dels seus afluents en aquesta zona, el Main i el Lahn, foren la base dels posteriors eixos de transport ferroviari i per carrereta, per no oblidar la importància de l’Aeroport de Frankfurt en el tràfic aeri europeu i mundial. Damunt de la base del desenvolupament industrial, la regió FRM és un important centre financer (Frankfurt és la seu de la Borsa de l’Europa continental més important, i és seu del Banc Central Europeu), comercial i logístic.
Malgrat l’enorme paper de Frankfurt en la regió, i el fet que una part notable de la població de FRM s’hi desplaça amb freqüència (i n’hi ha que hi van i tornen de dia en dia, fins i tot de les zones més perifèriques de la regió), la regió FRM es defineix sovint com a policèntrica. El fet que Wiesbaden i Mainz siguin capitals estatals, o que Darmstadt sigui la capital del govern regional, pal·lia l’efecte de concentració, com també ho fa l’efectivitat i profusió del transport públic (Rhein-Mainz Verband, RMV). La Planungsverband de la conurbació té, a més, relacions equilibrades amb les diferents administracions territorials (municipal, comarcal, regional, estatal i federal), de forma que les àrees limítrofes entre administracions, més que no quedar abandonades per les diferents administracions limítrofes són l’arena de la competència d’unes i altres autoritats, mogudes a més per la competència continuada entre els aparells polítics de la CDU i de l’SPD.
Mostra un mapa més gran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada