Un mes abans de la consulta d’Arenys de Munt comentàvem la qüestió que seria sotmesa a la ciutadania arenyenca major de 16 anys, “Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. En la consulta del 13-D aquesta qüestió es manté en molts municipis, particularment a Osona, mentre que d’altres utilitzaran l’expressió “nació catalana”. Unes i altres mantenen l’ambigüitat territorial, cal reconèixer-ho, per bé que la cartelleria oficial del 13-D l’esmeni, o que un dels impulsors de la consulta d’Arenys declari a la revista Lluita que “entenem que Catalunya són els Països Catalans. És a dir, entenem «Catalunya» com a «nació catalana», no pas com a «Principat de Catalunya». De fet, en Josep Guia ha escrit uns quants llibres en aquest sentit, i nosaltres tenim aquest referent. Per això vam jugar una mica amb el nom. Sabíem que era complicat posar-hi «Països Catalans» perquè molta gent aquí potser no ho entendria tant, i si hi posàvem «Principat de Catalunya», excloíem. En posar-hi «Catalunya», qui ho interpretés com a Principat vindria a votar i, alhora, empràvem el terme en el sentit estricte que Josep Guia recull en els seus llibres (i també Joan Fuster, en la famosa «qüestió de noms»). Val a dir que em sembla que ara la pregunta canvia i el terme serà «nació catalana». Una mica hem avançat. Cal tenir present que sembla que faci molt de temps, però en realitat quan plantegem la pregunta tot just és el juny d’aquest any! I en aquests mesos ja hem evolucionat”. A Barcelona molta gent considera que tot això són disquisicions bizantines. No obstant això, em demano que pensaria aquesta gent en el cas hipotètic (o no tan hipotètic) que hom pogués construir un estat català viable amb terres empordaneses, gironines, osonenques i bergadanes, mentre la Regió de Barcelona hi quedés fora. Fet i fet, no són pocs que fan els comptes i que veuen en quines comarques hi ha una majoria sociològicament aclaparadora per la independència i en quines no. I ni el Barcelonès ni el Baix Llobregat no formen pas part de la llista (de moment).
L’altre punt que apareix en la majoria (probablement en totes) de les qüestions és la de la “integració en la Unió Europea”. Aquesta part no és pas “neutra”. Hom pot dir que ara mateix, un 99,4% del territori ja en forma part, per bé que forma sufragània als estats parisenc i madrileny. El significat social d’aquesta “integració” és ben patent. No obstant això, cal ser amatents a un determinat discurs paternalista que fa passar l’estat espanyol i, particularment l’estat francès, com una mena de paradisos populars i assenyalen el caràcter “ultraliberal” de la Unió Europea o de qualsevol estat català, present o futur. Desenganyem-nos, de la mateixa manera que les estructures estatals i autonòmiques actualment realitzen un esquarterament actiu de la nació catalana, també les classes populars catalanes pateixen en carn pròpia les polítiques tràgicament “ortodoxes” dels governs de Zapatero i de Sarkozy (o de Rajoy o de Royal, que són el mateix, amb un altre collar). Ni en un sentit ni en l’altre, doncs, no tenim res a perdre.
Però bé, en tot cas, i de forma més fonamental, el referèndum d’Arenys de Munt com el referèndum del 13-D, tenen la virtut d’identificar aquells que són contraris al dret efectiu a l’autodeterminació dels pobles. Són els que voten negativament les mocions als Ajuntaments en aquest sentit, i són els que prometen investigacions i accions legals contra els Ajuntaments, i són els que amenacen associacions cíviques i religioses perquè no cedeixin els seus locals per fer-hi la consulta. Una altra virtut és l’esforç d’organització per tirar endavant la consulta i, especialment, per tirar-la amb èxit. I també, quan tinguem els resultats, saber fins quin punt la gent convocada es mobilitza per votar-hi, i en quin sentit ho fa.
Els 150 municipis que treballen en aquests moments per celebrar la consulta suposen el 13 de desembre un 6% de la població i del territori de tot Catalunya. El nombre total de persones amb dret de votar-hi depassa els 650.000. Es tracta, doncs, d’un nombre ben massiu, 100 vegades superior al del 13 de setembre. La propera ronda de consultes es produiria el diumenge 28 de febrer (Llinars del Vallès, Molins de Rei, etc.). En xifres globals, el moviment abasta, de moment, uns 192 municipis, amb una població total de 1.415.550 persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada