“En quart lloc [després d’enumerar una sèrie de bescanvis territorials en altres fronts], del costat d’Espanya, el dit Senyor Rei Cristianíssim restituirà al dit Senyor Rei Catòlic les places i port de Roses, Fort de la Trinitat, Cadaqués, la Seu d’Urgell, Tuixén, el Castell de la Bastida, la vila i plaça de Bagà, la vila i plaça de Ripoll, i el Comtat de Cerdanya, dins el qual són Bellver, Puigcerdà, Querol, i el Castell de Cerdanya, en l’estat que es trobin en el present; amb tots els castells, llocs fortificats o no-fortificats, viles, ciutats, vilatges i d’altres llocs, pertanyents, dependents i annexats a les dites places de Roses, Cadaqués, Seu d’Urgell, i comtat de Cerdanya, encara que no siguin ací nombrades i especificades: Ben entès, que si qualsevol dels llocs, viles, places i Castells abans nombrats, es trobessin dins la vegueria de Cerdanya, en els monts Pirineus del costat de França, demoraran a Sa Majestat Cristianíssima, conformament i en virtut de l’article 42 del present Tractat, no obstant el contingut d’aquest, en el qual cas és derogat en aquest sentit”.
Aquest article reflecteix quina era la situació del front pirinenc (entenent front tal com era en l’ocupació territorial militar de l’època) entre les dues Corones. I s’estipula una sèrie de cessions territorials a l’efecte. El Tractat, però, diferencia clarament aquestes “restitucions” de les “cessions” pròpiament dites. En un cas i en l’altre, i com hem vist en els articles anteriors, hi ha un reconeixement explícit de l’estat de coses anterior a l’esclat de la guerra, el 1635, i per tant del fet que Sa Majestat Catòlica era sobirana en tot el territori del Principat de Catalunya i dels Comtats de Rosselló i Cerdanya. Aquest reconeixement suposava per part del Rei Cristianíssim una renúncia a les seves pretensions legals als dos Comtats i al Principat en base al jurament que li prestaren les autoritats d’aquests territoris el 1643. Però alhora, permet al Rei Cristianíssim de fruir directament al seu albiri dels territoris que ara li “cedeix” el Rei Catòlic. A canvi, el Rei Cristianíssim anuncia la restitució dels territoris del Principat de Catalunya i del Comtat de Cerdanya (sota la reserva, en aquest cas, de la línia pirinenca que havia de determinar la Comissió ulterior) que eren en mans encara del monarca francès. Les cessions més importants són, a l’Empordà, Roses i Cadaqués; a la Cerdanya, Puigcerdà i Bellver; a l’Urgell, la Seu. L’article 48 no aporta, doncs, res que ja no establís l’article 42, però deixa clar que el Rei Cristianíssim no detindrà l’ocupació de territoris que ell mateix reconeix al Rei Catòlic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada