Un dels problemes de la retòrica democràtica és que arriba un moment que hom se l'ha d'aplicar a un mateix. I això és encara més problemàtic quan hom assum com a natural una estructura jeràrquica, i concep la democràcia com el mer assentiment d'una decisió prèviament establerta.
El 'transversalisme' s'ha omplert la boca des de fa anys, per dir que totes les malures del moviment d'alliberament nacional és que hi havia gent de dretes i d'esquerres, de catòlics i de laics, d'individualistes i col·lectivistes. La falsedat d'aquest transversalisme consisteix precisament en el fet que allò que pot ser transversal és una coalició, un front o una plataforma, però no pas una persona. El transversal professional feia colar la seva visió (gens coincidentment, una visió d'ordre) com una visió neutra.
I què ha fet aquest transversalisme quan ha foragitat els 'colors' que no es corresponien amb el "pensament únic"? Dedicar-se a la cosa de nyerros i cadells, a les bandositats de petita noblesa o de petita burgesia, etc. I uns són els 'caiguts' del 2008, i els altres són els 'caiguts' del 2010, i tot i que uns i altres, votaren conjuntament l'estatutet del 30 de setembre del 2005, ara tots es barallen per veure qui dóna per soterrada amb més vehemència la via autonomista.
No és gens estrany que la gent es quedi a casa, fastiguejada. I una veueta en la consciència ens diu que, de vegades, no fer res i quedar-se a casa, és millor que participar en segons quins fregats.
De totes formes, val a dir, que si fos una cosa de procediment, hi ha fàcil solució. Que s'han fet ja dues primàries? Dues primàries es poden creuar. Val a dir que les primàries s'hauran de creuar de totes formes. Com és lògic en aquesta mena d'estructures, les dones tendeixen a fugir amb una freqüència més elevada que els homes. I, així doncs, s'hi presenten menys dones i se les vota menys. Com que, afortunadament, la llei electoral corregeix aquest masclisme estructural, les llistes hauran de creuar-se pel que fa a raons de gènere. Llàstima que no es puguin corregir també per raons de classe o per raons de procedència comarcal.
I com es podrien creuar les dues llistes, una vegada confeccionades i feta la correcció corresponent per raons de gènere? Molt senzillament. Cada candidat té al darrera un nombre de vots. Com que el sistema de confecció és lleugerament diferent, caldria fer una ponderació adequada. Però no seria difícil de creuar candidat per candidat (i candidata per candidata) fins a omplir les llistes de 85, 18, 17 o 15 noms.
Ja sabem prou que no és una qüestió de procediment. Però, si diuen que ho és, si més no, sabrem que no és veritat.
3 comentaris:
El que és qüestió és de ganes. Si tothom en tingués, el tema de les llistes passaria a ser considerat el que realment és, una collonada accessòria que resoldrien en un instant.
El tema de les llistes, efectivament, és ja absolutament irrellevant, perquè cal un 3% a Barcelona, i a Girona, Lleida i Tarragona, són necessaris percentatges encara superiors.
L'encertes plenament.
L'excusa són la forma de fer les llistes.
La realitat és que el problema són les fílies i fòbies personals.
I això, per molt que es vulgui, són molt difícil de combatre doncs no són racionals.
Publica un comentari a l'entrada