Dades triomfals de l’economia: el creixement del PIB alemany en 2,2% és el més alt des de l’època de la ‘reunificació’! El govern groc-negre de Merkel rep les salutacions cordials d’una humanitat sorpresa per aquest ‘segon miracle alemany’! Les retallades en la despesa i l’ocupació públiques, l’allargament de la jubilació als 67 anys, el manteniment d’un salari mínim legal de 0,00 €/h, etc., vet ací les receptes per ‘sortir de la crisi’. Naturalment, els deixebles de Merkel a la riba mediterrània desconeixeran altres aspectes no tan lluminosos: retallada en la despesa militar, polítiques d’incentivació de la innovació tecnològica, mesures de ‘conservadorisme compassiu’, etc.
L’Eurozona mostra un ventall de situacions de creixement (Alemany) i de decreixement (Grècia). Tot plegat, la taxa de desocupació a l’Eurozona és del 10%. Una xifra que no sembla tan elevada quan considerem que als Estats Units la taxa és del 9,5%. En canvi, al Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord, la taxa de desocupació és del 7,8%. Hom podria parlar també d’un ‘miracle britànic’, bo i més quan les taxes de creixement econòmic britànics no són tan falagueres com les alemanyes.
És clar que aquest ‘miracle britànic’ té algunes particularitat, tal com explica Ann Talbot. Bona part de la reducció de l’atur s’ha degut a la creació de llocs de treball de temps parcial. Aproximadament, un 27% dels treballadors britànics es troben en aquesta situació, la xifra més alta, probablement, de tots els temps recents.
Dels gairebé 8 milions de treballadors britànics que treballen a temps parcial, tan sols 1 milió declara que si treballa a temps parcial és perquè no troba un lloc de treball a temps complert. Un nombre indeterminat combina dos o més feines a temps parcial.
De la població que treballa a temps parcial, hi ha un sector que cerca aquesta mena de feina per raons familiars o personals. D’altres, provinents de les llistes d’atur, han trobat en aquestes feines una manera de sortir-hi. No són pocs els que han vist com el seu lloc de treball a temps complert es transformava en un lloc de treball a temps parcial. És el cas dels treballadors de Metal Assemblies, una empresa metal·lúrgica que serveix al sector automobilístic, que, en mig de la crisi, adoptaren una jornada parcial de 4 dies setmanals.
La taxa d’activitat al Regne Unit ha augmentat també en els darrers temps, i se situa en un notori 70% (el pic anterior similar s’havia produït el 1997). Com s’ha dit, més del 92% d’aquesta població activa es troba ocupada, encara que tan sols el 67% té un lloc de treball a temps complert.
El problema és que la transformació de llocs de treball a temps complert per llocs de treball a temps parcial suposa una reducció efectiva dels salaris. El ritme de creixement salarial ha disminuït (del 2,7% el 2008 a l’1,3% el 2009), la qual cosa es veu agreujada per un nivell considerable d’inflació (5,1%). La situació, estatísticament, podria veure’s agreujada amb el gruix de les retallades en l’ocupació pública que encara són per arribar (600.000 llocs de treball directes).
Un dels problemes de totes les dades esmentades és el fet que tenen presents com a marcs de referència els estats. Això, en l’Eurozona, és més greu en tant que els estats ja no constitueixen unitats monetàries. Així doncs, hom pot oblidar que a Escòcia l’atur sí creix (fins a 8,4%, encara força per sota dels de l’Eurozona o dels EUA). O hom pot oblidar dades parcials com el fet que l’atur juvenil britànic (17% en el grup d’edat de 18-24 anys) sí és comparable al nord-americà o al de l’Eurozona.
Un altre problema té a veure amb les dades globals d’atur. Per exemple, no n’hi ha prou amb dir que a l’Hospitalet de Llobregat hi ha 20 o 25 mil persones aturades. Una eventual recuperació econòmica podria rebaixar aquesta xifra, o un agreujament la podria incrementar. Però darrera d’aquesta xifra hi ha una ‘estructura’ que sovint passa desapercebuda. És a dir, quin és el ‘temps de residència’ mitjà dels treballadors en l’atur. Quantes persones són a l’atur des de fa 6 mesos, o des de fa 12 mesos, des de fa 24 mesos?
Al Regne Unit, hi ha 724.000 treballadors d’entre 18 i 24 anys a l’atur, dels quals uns 2.000 hi són des de fa més de 2 anys. Uns 170.000 treballadors majors de 50 anys en l’atur, hi són des de fa més d’1 any. I, en total, hi ha 796.000 aturats britànics de llargada durada (de més d’1 any).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada