Fa uns dies, el lingüista Jordi Solé Camardons anuncià la seva candidatura al Parlament, per la circumscripció de Barcelona. Amb aquest motiu, concorrerà a les primàries de la Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), que tindran lloc el proper dissabte 4 de setembre.
Jordi Solé Camardons (*1960) és conegut particularment per les seves contribucions a la sociolingüística i a la història de la llengua catalana. Però aquestes contribucions són indestriables de la seva trajectòria política.
El 1977 ingressà a Esquerra Nacional, on tingué Toni Strubell o Patrícia Gabancho de companys de militància. El 1980 entrà en el PSAN. En l’etapa d’estudiant universitari, fou un dels impulsors de l’Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat (AEIU). També fou actiu en els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i en els Grups de Defensa de la Llengua (GDL). El 1983 es creava el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), però arran de l’escissió de 1987, Solé Camardons restà allunyat de les organitzacions polítiques.
Llavors ja era, des de feia uns quants anys, professor de llengua catalana i literatura en centres de secundària. En els anys 1990 és una de les veus crítiques de la política lingüística de la Generalitat. Era alhora membre del Consell de Redacció de la revista Escola Catalana, d’Òmnium Cultural, i fou un dels impulsors de la Federació d’organitzacions per la llengua catalana (FOLC). Actualment, Solé Camardons és secretari de la FOLC. Cal destacar les seves contribucions sobre l’anàlisi històrica i actual de les diverses posicions del catalanisme.
L’any 2000, ingressà en Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El 2005, deixà l’activitat docent per treballar com a assessor de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) al barri de l’Eixample. L’estiu del 2009, abandonà ERC, i se sumà a Reagrupament. Paral·lelament, creat catedràtic d’institut, el proper curs tornarà a les tasques docents en un institut de secundària de Premià de Mar.
Per Solé Camardons, SCI té la independència com una “proposta real” i com a “nucli central” del projecte, i per això en dóna suport. Les seves àrees d’interès són l’educació, l’ensenyament, la cultura i la llengua. Certament, foren aquestes les mateixes raons que van impulsar Solé a ingressar a ERC. Difícilment, hom es pot espolsar la sensació de déja vu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada