La precandidatura de Jordi Cadierno i “l’objectiu final de la reunificació dels Països Catalans”

Jordi Cadierno (*Nou Barris, Barcelona, 11.9.1960) va anunciar ahir la seva precandidatura al Parlament del Parc de la Ciutadella, dins de les eleccions primàries de la Solidaritat Catalana per la Independència (SCI).

El 1977 ingressà en el PSUC (agrupació del Guinardó). Fou empresonat durant 12 dies el 1978 per una pintada “contra el terrorisme d’estat i la monarquia franquista”, que demanava el “boicot a la constitució antiobrera”. En aquest empresonament faria la seva primera vaga de fam. Durant l’empresonament dels Joglars (1979) per la representació de La Torna, va realitzar una nova vaga de fam i una plantada, no només davant de la presó, sinó també davant de la seu del CC del PSUC, per protestar la passivitat del partit davant d’aquest empresonament. Expulsat del PSUC, s’integrà en el Partit Obrer Revolucionari (POR), on militaria fins el 1989.

En els anys 1980 participà en el moviment veïnal del Turó de la Peira i, particularment, en les mobilitzacions dels residents en immobles amb aluminosi. Va fer estudiar secundària en l’IES Patronat Ribas, i després ingressà en la Facultat de Geografia i Història per la UB. En el curs 1986-1987 va participar en una vaga de fam d’estudiants contra els projectes de l’espai universitari europeu. També fou actiu en el moviment de protesta contra la invasió nord-americana d’Irac (1991) i en el moviment de solidaritat amb la insubmissió. El 1991, es llicenciava en Geografia i Història.

Durant uns anys fou professor interí de l’ESO. El 1998, entrà com a administratiu en l’Institut Català de la Salut, on restà fins el 2009, per tornar a fer de professor interí de secundària.

Veí de Badia del Vallès, el 2005 va entrar en Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), però l’evolució del govern tripartit, el va fer sortir-hi i associar-se a Reagrupament. Arran de l’experiència com a observador en el referèndum d’Arenys de Munt del 13 de setembre del 2009, va participar en l’impuls del moviment autodeterminista de Badia. Una moció en aquest sentit aconseguí l’aprovació per majoria absoluta en el consistori badienc. Fou llavors que es creà Badia Decideix, de cara a organitzar el referèndum sobre la independència quan hi hagi prou voluntaris al municipi per tirar-lo endavant.

Per Cadierno, allò que cal ara és la “unitat de totes les forces independentistes catalanes disposades a declarar unilateralment la independència” del Principat, i amb l’objectiu final posat en la “reunificació (confederació) dels Països Catalans”.