En les darreres hores hi ha hagut un gran rebombori al voltant de les negociacions d'un "rescat financer" del sistema bancari sud-irlandès. Van Rompuy ha fet unes declaracions gens tranquilitzadores. El govern irlandès sembla preocupat pel fet que el "rescat financer" impliqui lliurar lligada de mans i peus l'autonomia en política fiscal i pressupostària.
Per una via o per una altra, al poble d'Irlanda només se li ofereix una sortida: l'austeritat.
Què vol dir aquesta "austeritat", però, és quelcom que paga la pena de remarcar. Primer de tot, de la mateixa forma que la "depressió econòmica" no es deu a una maltempsada, sinó a una autèntica crisi de "sobreproducció" (de manca de "demanda efectiva").
Rick D. Wolff la caracteritza en allò que fa referència a la Comissió de Reducció del Dèficit implantada per l'administració Obama:
"La Comissió cercar reduir els dèficits de Washington, ara que s'han multiplicat des del 2007 per cobrir els costos del rescat del sistema creditici (bancs, companyies d'assegurances, etc.) i els costos de de moderar, si més no, aquesta gran crisi capitalista. En segon lloc, cerca de posos els costos reals de la reducció del dèficit en la massa del poble treballador, en deixar intacta la distribució de riquesa i ingressos i el seu fonament, l'organització de la producció en una massa de treballadors que produeixen beneficis i un petit grup de persones que són els directors i principals accionistes d'empreses i que decideixen què fer amb aquests beneficis. Això és realment una guerra de classes."
En termes similars, fa quatre anys, però des del punt de mira de classe oposat, s'expressava Warren Buffett. Naturalment, Buffett era l'excepció. La ideologia que correspon a la situació descrita per Wolff es fonamenta en categories basades en estats i nacions. És "Irlanda" la que "pateix", o "Xina" la que "creix", fent abstracció de què s'esdevé dels grans grups humans que integren aquestes categories anomenades "Irlanda" i "Xina".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada