El 29 de setembre del 2009, en comentar “Les cròniques de la independència”, de la Patrícia Gabancho, dèiem que, a nosaltres, a diferència de la ucronia relatada en aquell llibre, sempre ens quedarà Arenys. Però, què és Arenys i què són les consultes sobre la independència? Agustí Barrera deia ahir que Arenys de Munt no és pas un lloc miraculós (com Lorda o Fàtima). Altrament, a Arenys Munt convergien una sèrie de factors i de persones (el propi Barrera, en Xavier Mitjà, en Jordi Bilbeny), una determinada composició política de l’Ajuntament arran de les eleccions del maig del 2007 (AM2000, ERC, CiU, PSC-PSOE, CUP), etc.
La finalitat del llibre d’en Josep Manel Ximenis (D’Arenys de Munt al cel: L’inici de les consultes independentistes) és contextualitzar la consulta sobre la independència d’Arenys de Munt (i les successives que es feren el 13 de desembre, el 28 de febrer, el 25 d’abril, el 20 de juny), tant en la pròpia realitat d’Arenys com en la realitat més àmplia del Principat i dels Països Catalans. La preocupació d’en Ximenis davant del curs que prenien els esdeveniments el juny del 2010 (amb una contraofensiva de l’autonomisme per absorbir el ‘nou independentisme’) el premeren a escriure l’obra. Contactà amb l’editorial (CIM Edicions S. L.) abans de posar-se a aplegar materials i a redactar l’esborrany. Calia enllestir-ho tot per tal que el llibre fos a l’abast del públic abans del primer aniversari de la consulta d’Arenys de Munt. La precipitació es nota en certs detalls, com el fet que, malgrat la tasca correctora d’en Joan-Marc Passada, que un defecte del processador de text d’en Ximenis (que converteix automàticament les conjuncions “i” en majúscules) hagi passat al llibre. Però, en tot cas, la precipitació pagava la pena. És un llibre que té un valor polític i sentimental per a les persones que participen en el moviment per l’autodeterminació dels Països Catalans, del qual les consultes sobre la independència són una de les eines organitzatives i propagandístiques més potents.
El llibre ens informa de les arrels de la consulta del 13 de setembre, que tenen a veure amb factors locals (la tasca desenvolupada pel Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació i per la CUP) i amb factors nacionals (l’esperit de la manifestació de Brussel·les, l’impuls d’una ILP que seria frustrada unànimament per la Mesa del Parlament). També seguim tota una sèrie d’aspectes ben coneguts: la pressió del feixisme espanyol, les primeres propostes de dur la consulta a més municipis, la gran expectació generada, els resultats del 13-S i l’establiment de la gran diada del 13 de desembre.
La lliçó més poderosa del llibre d’en Ximenis es veure com la qüestió dels temps (dels ritmes) té un paper crucial. Les setmanes prèvies al 13 de setembre del 2009, i de fet les posteriors fins el 13 de desembre del 2009, adquireixen un ritme trepidant. Però els anys previs de dubtes també hi són reflectits: el lent procés d’acumulació de forces no ens és amagat. En la ressenya que Ximenis feia del seu llibre per a la revista Lluita, ens diu que “el període que va del 13 de setembre al 20 de juny coincideix amb el que seria un curs escolar”, però recorda que es tracta d’un primer ‘curs’ d’un cicle que, per completar-lo, cal arribar al 10 d’abril del 2011, a Barcelona, alhora que afirma que “la nostra llibertat només serà producte del nostre propi esforç i la de la nostra pròpia determinació”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada