dimarts, 16 de novembre del 2010

Solidaritat Catalana per la Independència es presenta al barri de Can Vidalet


Aquest dimarts dia 16, a les 7 del vespre, ha tingut lloc l’acte de presentació a Esplugues de Llobregat de Solidaritat Catalana per la Independència, en el marc de la campanya de les eleccions al Parlament del proper diumenge 28 de novembre.

L’acte ha comptat amb les intervencions de David Costa (candidat al Parlament i membre del nucli local de Begues), de Jordi Anguera (membre de la coordinadora comarcal de Solidaritat al Baix Llobregat) i d’Anna Arqué (número 5 de la llista de Solidaritat a la circumscripció de Barcelona).

David Costa ha explicat la seva experiència personal com a adherit a Solidaritat. Present com a públic en l’acte fundacional de Solidaritat al Baix Llobregat (que tingué lloc a Cornellà aquest 31 de juliol), Costa es consciencià de la necessitat de fer un pas davant de la dimissió de les forces polítiques parlamentàries. Costa, que s’ha definit com un “independentista des de sempre”, va participar amb altres companys en una de les candidatures a les eleccions primàries del 4 de setembre, arran de les quals es confegiren les llistes electorals de Solidaritat. Justament per això, Costa reivindica el programa de regeneració democràtica que representa Solidaritat.

Jordi Anguera ha recordat que el mateix dimarts dia 16, Solidaritat ha realitzat deu actes simultanis de presentació en diverses localitats. Això mostra el caràcter de Solidaritat com un moviment de base ciutadana, arrelat al territori. També ha destacat la presència de Solidaritat en els mitjans digitals, una manera de superar el silenci informatiu dels grans mitjans de comunicació. Però l’autèntica força de Solidaritat és la tasca que fa per difondre quin és el pes que l’espoliació fiscal i la dependència política tenen sobre el benestar i les perspectives econòmiques de la població catalana. És un pes que suporten els catalans, sense distincions d’origen, de llengua o de sentiment nacional. Anguera ha desgranat les xifres de dèficit fiscal que pateix el Principat (22.000 milions d’euros anuals). Amb la independència, resolta aquesta espoliació, hi hauria fons suficients no tan sols per respondre amb les noves obligacions com a estat independent, sinó també per millorar substancialment el nivell de vida dels ciutadans (i, particularment, dels pensionistes) sinó també per fer les inversions necessàries que garanteixin una recuperació econòmica.

Anna Arqué, en la seva intervenció, ha reivindicat el paper que ha tingut la mobilització social, obligada a substituir la inoperància de les forces polítiques majoritàries. Arqué ha recordat la seva participació en la iniciativa legislativa popular (ILP) de maig del 2009, que volia impulsar un referèndum d’autodeterminació a través del Parlament de Catalunya. Aquesta iniciativa legislativa popular fou tallada de socarrel per la Mesa del Parlament, de forma que ni tan sols es permeté la corresponent recollida de signatures. Fou llavors que s’impulsà la consulta sobre la independència d’Arenys de Munt. Com que aquesta consulta comptà amb el suport de forces parlamentàries, Arqué ha explicat que confiava que una ILP ara sí seria acceptada. No obstant, de nou, la ILP fou rebutjada unànimament per la Mesa del Parlament l’octubre del 2009. Seguiren les diverses onades de consultes (Arqué ha tingut un especial record per la del 20 de juny, quan la consulta arribà a Esplugues, Cornellà, Sant Feliu, etc.) i la manifestació del 10 de juliol. Però tres dies després, de nou, la Mesa del Parlament rebutjada propostes per convocar un referèndum oficial. Fou llavors que Arqué se sumà al projecte de Solidaritat Catalana per la Independència i que concorregué a les primàries del 4 de setembre.

Arqué ha assenyalat un punt que no es pot menystenir. Mentre d’altres formacions polítiques tenen greus problemes per complir la llei de paritat de sexes en les llistes, la llista de Solidaritat a Barcelona va haver de fer pujar homes en algunes posicions per tal de no trencar la paritat de sexes.

Les intervencions del públic han posat de manifest diversos aspectes. D’una banda, la necessitat d’un reforma de la llei electoral (que implanti les llistes obertes i els processos de primàries) i d’una limitació de l’acumulació de càrrecs i sous en les administracions públiques. De l’altra, la necessitat d’exposar els problemes econòmics i socials amb plena claredat, com els arguments més potents i més convincents per garantir una majoria social per la independència.