divendres, 26 de novembre de 2010

‘L’Ocupació a Europa 2010’: Quina moto ens vénen?

Ahir, jornada de Santa Caterina, la Comissaria d’Ocupació, Afers Socials i Oportunitats Iguals, presentava el report sobre la situació de l’ocupació laboral. Ja en el proemi, se’ns parla d’unes quantes xifres clares, com per exemple que en diversos estats de la Unió Europea, la taxa de desocupació per als joves de 15-24 anys sigui del 30%. També se’ns parla d’altres coses que són massa evidents. Continua la destrucció de llocs de treball, mentre que les oportunitats de trobar feina disminueixen. El temps mitjà de residència en l’atur creix de manera continuada, únicament pal·liat pel fet que augmenten el nombre de persones que deixa de buscar feina (població inactiva). Aquesta tendència persistirà, malgrat que cada vegada més regions d’Europa mostren xifres de creixement econòmic gens menyspreable.

Quines són les raons d’aquesta recuperació ‘sense-feina’? El report ens diu que la recuperació és encara fràgil. Se suposa que quan la recuperació sigui ‘robusta’, produirà un estímul en el ‘mercat laboral’. Se’ns consola dient que la taxa de desocupació sembla més o menys estabilitzada en termes continentals, i que les enquestes demostren una major ‘confiança d’empresaris i consumidors’.

El report també ens parla de “bons” (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Itàlia) i “dolents” (estat espanyol, estats bàltics, Irlanda). En els “dolents”, la taxa de desocupació és tan alta per la “falera” amb la qual es van llençar a la bombolla constructiva. Entre els “dolents”, a més, cal esmentar el poc ús de la “flexibilitat interna”, és a dir el manteniment de llocs de treball amb reducció jornada i de salari. Si ho apliquem als Països Catalans, les tres raons bàsiques de la “crisi laboral” serien: a) el fort investiment en el sector de la construcció durant els anys del ‘boom’ en detriment d’altres sectors; b) l’escala reduïda de les empreses, que ha precipitat el tancament de moltes d’elles; c) l’alta temporalitat i, en general, les fàcils condicions d’acomiadament.

El report també contempla la situació des d’una perspectiva de gènere. Se’ns diu que la ‘crisi laboral’ ha afectat més severament al sexe masculí damunt del femení. El report, però, ha d’advertir una cosa. Moltes dones treballen en sectors que mostren menys fluctuacions d’acord amb el cicle industrial (sector públic, sanitari, educació, sector social). Però com que tots aquests sectors es veuen i es veuran afectats per “l’ajustament fiscal”, podria augmentar fortament la desocupació femenina. I això sense oblidar que, la dona pateix una taxa d’activitat inferior i també un nivell salarial per hora treballada inferior.

Quant a l’efectivament dels arranjaments laborals de temps escurçat (STWA), el report afirma que els estats membres que els han aplicat han aconseguit minorar el creixement de la desocupació del 2008-2009 en 0,7 punts percentuals de mitjana. De totes formes, fins i tot les STWA són ara atacades pels mateixos defensors de la ‘flexiguretat’, car diuen que hi ha el ‘risc’ que aquestes mesuren ‘omplin de personal excedentari’ les empreses. Així doncs, en els països ‘bons’ (Alemanya) no cal descartar que la reducció de l’atur sigui només passatgera. El que és segur és que, fins i tot en el cas de recuperar les taxes d’ocupació d’abans del 2008, la majoria de la població de la Unió Europea haurà vist considerablement reduït el seu poder adquisitiu.