dimarts, 2 de novembre del 2010

Les escissions en l'era del correu electrònic

El "centralisme democràtic" és una expressió que rarament se sent en les organitzacions dels nostres dies. I així va. A la safata del nostre correu electrònic podem llegir, en directe, els avatars de la pugna d'una patronal independentista, però també d'una assemblea de treballadors, d'una organització professional o d'una xarxa d'amics. La fase democràtica, per la pròpia natura, és divisiva. Només si es presenten dos o més alternatives a cada qüestió fonamental, hom pot fer una tria raonada. Feta la tria, pel principi de majoria, l'organització hauria de seguir l'estratègia adoptada com un bloc (fase centralista) fins al proper nus de debat. D'acord amb la natura de l'organització, pot haver-hi un faccionalisme simultani a l'execució de l'estratègia adoptada.

Però el que sí fa lleig, i molt, són aquestes lluites de palau electrònic. Ho vam veure el mes de gener amb una agrupació independentista, i ho veiem ara amb una patronal. En el primer cas, la cosa es va resoldre en qüestió d'hores. En el segon cas, la cosa dura ja prou temps, i segurament conduirà a l'existència de dues patronals independentistes. Pel camí, és clar, es perdran alguns efectius, i les dues patronals resultants, sumades, seran inferiors a la inicial.

L'impacte, però, d'aquestes lluites de palau electrònic excedeix l'organització en qüestió. Perquè, fora de l'organització, la percepció sol ser tremendament negativa. Hi ha casos on l'escissió pot ésser necessària i convenient, i basada en qüestions de principi que són nítides per a persones mínimament formades. Però si no és així, la percepció del públic és que l'escissió es basa en motius personalistes.

Les seccions de fel-i-mel (més de fel que de mel) dels digitals nostrats frueixen amb aquestes batalletes. Cada notícia genera hipervincles, comentaris, etc., que fan pujar les valoracions en OJD. Però el missatger fa la feina que toca, i tan sols reprodueix allò que les lluites de palau electrònic esbomben amb imprudència.

El remei es troba en guanyar una base social prou àmplia i uns mecanismes de democràcia continuada. Aquests mecanismes potser no fan impossible les lluites de palau electrònic, però sí que ajuden a controlar-les.