divendres, 10 de desembre de 2010

A 30 dies del referèndum sobre la independència del Sudan del Sud

El proper 9 de gener del 2011, els ciutadans del Sudan del Sud són convocats a un referèndum per decidir entre la formació d’un estat independent al Sudan del Sud o el manteniment del territori en el marc de l’Estat Sudanès. La delimitació del territori que celebrarà el referèndum és el resultat de les negociacions que menaren a l’Acord de Naivasha entre el govern federal de Khartoum i el Moviment d’Alliberament del Poble Sudanès (SPLA/M). Fora del territori estricte del Sudan del Sud (definit per la divisió administrativa actual), l’Abyei celebrarà el seu referèndum particular. Dos territoris fronterers entre el Sudan del Nord i el Sudan del Sud, les Muntanyes de Nuba (Kordofan del Sud) i el Nil Blau, celebraran cadascun una consulta popular.

El passat mes d’abril tenien lloc les eleccions federals (a la Presidència i a l’Assemblea Nacional) del Sudan. El Congrés Nacional (NCP) d’Omar Hassan al-Bashir resultà clarament vencedor (amb un 68,24% dels vots emesos a les presidencials), però el domini de l’SPLM de Salva Kiir triomfà en el Sudan del Sud (amb un 92,99% dels vots emesos a les presidencials). Aquests resultats electorals foren reconeguts pels observadors internacional que, no obstant, denunciaren tota una sèrie d’irregularitats tant per part de l’NCP com de l’SPLM. Omar al-Bashir assumí la presidència federal, i Kiir, a banda de la presidència del Sudan del Sud, és vicepresident primer del govern federal.

En tot cas, el fet que els dos partits acceptessin els resultats de les eleccions d’abril i, ço que encara és més important, els procediments de confecció del cens electoral, fa que hi hagi confiança en la data del 9 de gener.

Els governs de Khartoum (NCP) i Juba (SPLM) ja havien acordat l’octubre del 2009, els esquemes bàsics del referèndum del 9 de gener. El quòrum pactat és del 60%, és a dir que de totes les persones amb dret de vot, haurien d’emetre vot el 60%. Si el 9 de gener no s’hagués arribat al quòrum, es faria un segon referèndum en un termini de 60 dies. Si es depassès el 60% (en primera o en segona convocatòria), la independència seria proclamada amb la majoria simple dels vots favorables.

Pel que fa a la posició dels governs estrangers, els Estats Units d’Amèrica han ofert públicament a Khartoum retirar Sudan de la “llista d’estats que patrocinen el territorisme” si el referèndum se celebra en el termini pactat i si se’n respecten els resultats. L’Aràbia Saudita, inicialment escèptica davant del referèndum, defensa que es faci d’una forma justa i lliure. En la ment de tothom hi ha el fet que el 85% del petroli sudanès és d’origen sud-sudanès.

No han faltat, però, veus “pro-confederals”. Així s’havia expressat la República Àrab d’Egipte, tot defensant una Confederació entre el nord i el sud del Sudan (l’antic Sudan anglo-egipci, recordem-ho). El mateix Bashir, però, va refusar en el seu moment d’embrollar el referèndum, tot insistint que la qüestió del 9 de gener serà triar entre “unitat o separació”. Bashir continuava per dir que “els nostres germans del sud refusen de moment la proposta de confederació. Si la separació fos el resultat del referèndum, les dues parts hauran de negociar sobre el futur de les relacions entre ells”. Efectivament, doncs, una proposta confederal seria el resultat del pacte entre dos estats independents. No obstant això, és ben difícil que, en cas que el Sudan del Sud esdevingui un estat independent, es restableixi una relació política estreta entre Juba i Khartoum, més enllà de la del veïnatge i la de la complementarietat econòmica entre els dos territoris. D’altra banda, Bashir és conscient que el triomf de l’opció “d’unitat” o, fins i tot, la de l’anul·lació de referèndum per manca de participació, suposaria l’enfortiment definitiu de l’estat sudanès, de l’NCP i de la seua pròpia projecció com a dirigent africà, àrab i islàmic.

Seran, en tot cas, els pobles del Sudan del Sud qui han de decidir-ho.