dimarts, 28 de desembre de 2010

Artur Mas impulsarà una nova reforma de l’Estatut ‘en profunditat’

Si en les darreres 48 hores era un rumor, un comunicat de Convergència i Unió publicat quan passaven pocs minuts de mitjanit ho confirmava. Una de les primeres mesures del nou govern de la Generalitat del Principat, serà, en paraules del seu president, Artur Mas, engegar una reforma de l’Estatut ‘en profunditat’. Encara que es desconeix quin serà el contingut exacte d’aquesta reforma, ja podem assumir que, degut a l’aritmètica parlamentària (Mas únicament té 62 dels 135 diputats), qualsevol projecte requerirà, si més no, el suport del PSC-PSOE o, alternativament, del PP o d’ERC. El tarannà del comunicat de CiU fa pensar que es vol un ampli consens, en el qual hi càpiguen totes les forces parlamentàries (amb l’excepció del Grup Mixt).

La reforma es faria d’acord amb l’article 222, és a dir pel mecanisme de “reforma interior”. Així doncs, la voluntat de la reforma no s’adreça a les “relacions amb l’estat”, sinó a allò que es denomina “l’Estatut interior”. Aquest procediment de reforma comença i acaba en el Parlament, i no requereix el pas del projecte per les Corts Generals espanyoles. De fet, el passat divendres Núria de Gispert hauria comunicat, en la visita a Madrid, aspectes de la reforma al govern espanyol. De totes formes, les Corts espanyoles i el Govern espanyol podrien ficar cullerada en la reforma de l’Estatut si aprecien que no és “interior”.

Entre les poques coses que s’endevinen amb una lectura entre línies del comunicat de CiU, hi ha l’argument bàsic de la reforma. Segons Mas, l’Estatut actual, redactat el 2005 i aprovat el 2006, ha quedat obsolet. El seu contingut responia a un període de relatiu creixement econòmic, que contrasta amb la realitat present (taxa de desocupació del 20%). Així doncs, un dels aspectes centrals de la reforma de l’Estatut seria plantejar en termes realistes i equilibrats la relació de “drets i deures”, especialment pel que fa als articles 24-26. També hi haurà un esforç de simplificació orgànica, amb la fusió de la Sindicatura de Comptes, del Síndic de Greuges i del Consell de Garanties Estatutàries en un únic organisme, adscrit al Departament de Presidència. Pel que fa a la divisió territorial, s’eliminaran les referències a les vegueries, i es reduirà el nombre de membres dels Consells Comarcals a 5 consellers. Quant al Departament d’Economia i Finances, degut a la gravetat de l’endeutament de la Generalitat, serà substituït per un Comissari directament nomenat pel Banc Central Europeu. Similarment els actuals Departaments de Cultura i d’Educació seran substituïts per Consells Socials que permetin la participació directa de la societat civil.

Per tal d’aconseguir el suport del PSC-PSOE, Mas hauria ofert als socialistes, un enfortiment de la Diputació de Barcelona i la refundació de la Corporació Metropolitana de Barcelona (eliminada per Pujol en 1987). CiU confia que aquestes cessions siguin revertides a través d’avenços electorals en les properes eleccions del mes de mai.

En canvi, CiU ha desmentit en el comunicat que hi hagi intencions de modificar el Capítol III del Títol I (de drets i deures lingüístics) per tal d’aconseguir el suport del PP i Ciutadans. No obstant això, la reforma de l’Estatut inclouria una prohibició expressa del vel integral, sobre la qual el regidor del PP a Badalona, Albert García Albiol ja hauria redactat una primera proposta. El suport del PP és clau per garantir que el projecte de reforma no serà dut al Tribunal Constitucional.

Els grups d’ICV-EUiA i d’ERC han pressionat per tal de mantindre intacte l’article 56 (“composició i règim electoral del Parlament de Catalunya”), ja que el primer esborrany de la Reforma havia proposat d’adoptar un sistema electoral que, d’aprovar-se, deixaria tots dos grups al límit de representació parlamentària. Menys esculls a l’acord ofereix la implantació d’un sufragi censitari.

Davant de les acusacions de poca transparència que es poden fer al procediment, el govern Mas ha respost creant un grup al Facebook en el qual tots els ciutadans majors de 18 anys podran fer arribar propostes de cara a l’Avantprojecte del nou Estatut.

3 Comments:

Blogger Salvador said...

T'has descuidat que Maria Emilia Casas dimitirà de presidenta del Tribunal Constitucional per passar a ser Consellera de Justícia.

12:51 a. m.  
Anonymous Vilalta said...

I la defensora del pueblo (español, por supuesto) nova consellera de cultura, ensenyament, justícia i relacions institutcionals

10:28 a. m.  
Blogger Dídac López said...

No, no, no. Amb la Consellera de Justícia proposada per Mas, no caldrà ni que la Presidenta del TC ni la Defensora del Poble surtin de casa.

10:37 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home