dijous, 23 de desembre del 2010

Per què va servir la reforma dels estatuts? El Tribunal Suprem respon pel que fa a la normalització lingüística en l'ensenyament

Fa més de 30 anys, Xavier Romeu ja parlava de la polèmica quant a l'oficialitat-cooficialitat de la llengua catalana. Una lectura superficial de l'Estatut del 1979 convidaria a pensar que havia quedat garantida l'oficialitat de la llengua catalana, si més no en els territoris autonòmics del Principat, País Valencià i Illes Balears. Aquesta oficialitat, naturalment, podia ésser paper mullat en tota una sèrie d'àmbits. Però, en l'ensenyament, va facilitar un notable redreçament lingüístic. És simptomàtic, però, que la política menada per la Generalitat del Principat rebés l'estúpida denominació d'immersió lingüística. Per a bona part de la població del Principat, efectivament, hi havia una "immersió", en tant que la "llengua vehicular de l'ensenyament" no es corresponia després amb la llengua "normalitzada". En nom d'evitar el "conflicte lingüístic", es proposava, especialment al Principat, una pax linguistica en la qual es repartien territoris i àmbits entre les dues "llengües oficials".

De totes formes, la legislació i jurisprudència espanyoles ja havien deixat clar que la "llengua oficial" és el castellà, i que les altres llengües, en tot cas, són "co-oficials". La "llengua oficial" és la "llengua estatal" i les "llengües co-oficials" són "llengües autonòmiques". És això el que permet a les institucions estatals, en nom de la doble denominació del català/valencià separar aquesta llengua en dues.

Les reformes dels estatuts dels 2005-2006 serviren de ben poca cosa per superar aquests esquemes. Fins i tot, serviren per retrocedir en el reconeixement de la unitat lingüística.

Però la reforma de l'Estatut del Principat també obrí la porta a aquesta "llei orgànica de les Corts Generals" fos recorreguda davant del Tribunal Constitucional. El TC, que no s'havia pogut pronunciar (coses de la correlació de forces de llavors) en el 1979, sí ho podia fer ara. I ho va fer a cor què vols en la sentència publicada (en primer lliurament) el passat mes de juliol. La sentència considerava inconstitucional qualsevol tracte "preferent" per a la llengua catalana. És a dir, que sentenciava la llengua catalana a ser "cooficial" i a no passar, com deia Ana Mato, del PP, mai per davant de la llengua castellana.

Amb la sentència del TC ja escrita (gràcies a l'estupidesa de fer una reforma estatutària absolutament prescindible), ara arriben tres sentències del Tribunal Suprem que eliminen també qualsevol "tracte preferent" de la llengua catalana en l'ensenyament. Ja més enllà de drets lingüístics individuals, són les comunicacions genèriques les que en resultaren afectades. En certa mesura, tothom sap que la legislació de la Generalitat en matèria lingüística ja no es complia. Ara, amb aquestes sentències, s'aplana el camí no pas del bilingüisme, sinó del retorn al monolingüisme castellà.

Lés mobilitzacions populars són l'únic fre possible davant d'aquesta contraofensiva. La CUP han fet una crida a concentrar-se davant dels Ajuntaments de cada municipi aquest vespre a les 20h.