Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
diumenge, 5 de desembre del 2010
La Maria Rosa Andreu, en l’independentisme
Esplugues Decideix, la CAL d’Esplugues, Llibertat.cat, els mitjans locals i nacionals de l’independentisme català recordaven la Maria Rosa Andreu, amb motiu del seu traspàs. La Maria Rosa, com el seu company, en Marcel Casellas, feren part del PSAN-P que, a partir del 1979, donaria lloc als Independentistes dels Països Catalans (IPC). L’onada repressiva patida per l’independentisme combatiu fou contestada pel Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Amb l’ajut dels Consells Populars de Cultura Catalana (CPCC), detencions com les de Marcel Casellas el 1981 provocaren una onada de mobilitzacions populars. En el fil roig d’aquelles lluites per la independència, per la cultura popular i catalana, de solidaritat amb els patriotes catalans, de defensa de la terra, s’explica tot l’independentisme dels darrers trenta anys. Un torrent, desbocat, ple de força i encant que és present en composicions de Casellas, com ‘la Rosa’, ‘la Mai’, el ‘Fox per la Toia’.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada