dimecres, 8 de desembre de 2010

Wikileaks, el ‘cablegate’ i la detenció de Julian Assange

Des del 28 de novembre, Wikileaks publica 251.287 cables confidencials d’ambaixadors dels Estats Units. És cert que es tracta del nombre més elevat de documents confidencials filtrats al domini públic. Com és lògic, Wikileaks no diu quina ha estat la font de la filtració. Ara bé, el contingut dels cables que ha publicat ja Wikileaks i dels quals s’han fet ressò els mitjans de comunicació podria fer pensar malament. Per la pròpia natura d’aquests missatges, qui resulta retratada no és tant “l’activitat exterior del govern nord-americà” com els afers interns dels governs. Precisament, com mig món resulta afectat pels comentaris confidencials dels ambaixadors, el ‘cablegate’, degudament gestionat, pot donar molta corda. Els mitjans de comunicació catalans, sense anar més lluny, s’han fet ressò dels comentaris de l’ambaixada nord-americana a l’estat espanyol per assenyalar com Barcelona és una base d’activitats de la màfia russa, com la planta de Grífols al Vallès és estratègica en tant que productora d’immunoglobulina, o com Paco Camps és (o era) un potencial successor de Mariano Rajoy al capdavant del PP.

En línies generals, el cablegate mostra fins quin punt arriba la indignitat de la immensa majoria de governs dels suposats ‘estats independents’ que poblen la Terra. No els preocupa gens ni mica la situació de dependència política en la qual viuen envers els Estats Units, sinó que els preocupa únicament que no es noti. Sarkozy, ens diuen els cables, és l’emperador nu.

És curiós com la premsa oficial carrega contra Wikileaks i, seguidament, publica i comenta abastament el contingut dels cables. Amb tant de material, tenen per triar d’acord amb la línia editorial que els és pròpia.

Entre els governs ‘tocats’ hi ha Suècia. La ‘neutralitat sueca’ hi queda molt en entredit, ja no només per aquesta filtració, sinó per algunes d’anteriors, publicades a Wikileaks. No és estrany, doncs, que de Suècia hagi arribat la denúncia providencial que ha permès detenir el fundador i president de Wikileaks, Julian Assange.

La persecució contra Wikileaks també s’ha adreçat a la qüestió del finançament, i les autoritats suïsses han col·laborat en la congelació de diversos comptes bancaris a nom d’Assange.

Pel que fa a la persecució del propi portal de Wikileaks, els tancaments han tingut poc èxit. En l’actualitat, hi ha més de cinc-cents servidors mirall de Wikileaks, i el nombre va en augment. Els Pirates de Catalunya i la Carboneria són únicament dels dos exemples més destacats de miralls que funcionen des de casa nostra, al qual cal suma Wikileaks.cat.

S’alça, alhora, un moviment de solidaritat amb Wikileaks i amb Assange (Justice for Assange), que restarà detingut a Londres, si més no, fins el 14 de desembre.

En aquest punt, Assange, convé remarcar-ho, s’adscriu ideològicament a allò que podríem qualificar de llibertarianisme-conservador. Assange és contrari al ‘big government’, partidari de la lliure circulació d’idees, i de la transparència de les administracions i de les grans companyies. Bona part del corrent de suport a Assange comparteix aquestes visions, particularment a l’Anglosfera, si bé al continent europeu els suports s’adrecen a un perfil menys conservador i individualista.

Amb independència d’això, Wikileaks és ara un símbol contra la ‘diplomàcia secreta’. En aquests moments històrics, quan ja sigui a Corea, a l’estret d’Ormuz, al Carib, al Caucas, a la vall de l’Indus, pot esclatar eventualment la guspira que encengui una conflagració interimperialista, colpir la ‘diplomàcia secreta’ és essencial.