Avui arrenca el procés participatiu obert per la CUP de l’Hospitalet de Llobregat encarat a confegir un programa municipal independentista i popular, de cara a les eleccions del maig del 2011 però també més enllà. La primera sessió ha tingut en el Centre Cultural la Bòbila, en l’espai que uneix Can Vidalet i Pubilla Cases (o que, separa, segons es miri, els termes municipals de l’Hospitalet i d’Esplugues).
La primera taula ha versat sobre la immigració. La CUP, naturalment, entén com a immigració la rebuda per l’Hospitalet de Llobregat des d’indrets de fora dels Països Catalans. Si en els anys 1920, aquesta immigració procedia fonamentalment de Múrcia, i en els anys 1950 i 1960 d’Andalusia i d’Extremadura, la immigració dels darrers anys procedeix d’Amèrica Llatina, d’Àfrica, d’Àsia. En mig d’aquestes onades, hi ha immigracions com la gallega, present en les primeres onades, però present també ara en l’emigració gallega de joves “massa formats” per al mercat laboral de Galícia. La taula ha debatut el paper de les organitzations d’antics i nous immigrants, des de les cases regionals fins a les associacions i federacions, passant per formes alternatives com l’Espai Gallec dels Països Catalans. Sovint, en parlar de la immigració s’oblida l’emigració, és a dir les raons socioeconòmiques integrades dels països emissors i dels països receptors. També cal distingir entre els immigrants que sempre han tingut en ment la idea del retorn i aquells que ja han demostrat la intenció de quedar-s’hi. Quant a la famosa “integració”, s’ha remarcat el fet que la manca d’una eina sindical pròpia (en tant que el gros dels immigrants són, si més no inicialment, treballadors) condueix a situacions d’aprofitament per part de l’espanyolisme d’aquests col·lectius. Així, s’ha parlat del paper de les instàncies autonòmiques (i de les institucions dels països d’origen) en el finançament (i la orientació ideològica) de les associacions. Per la CUP, les qüestions d’immigració no s’han de deslligar dels problemes socials compartits pel conjunt de les classes populars. Deslligar-ho (o considerar que no hi ha alternativa) condueix a l’augment de la xenofòbia (o xenofòbies). És en el barris del nord de l’Hospitalet on les tensions inter-comunitàries poden donar lloc a problemes agreujats per la situació de forta crisi laboral per la qual passa la nostra comarca. En aquest sentit, s’ha denunciat el paper que l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat vol donar als “informes d’arrelament”, que afecten a la porció de població que té consideració d’“extracomunitària”.
La segona taula, conduïda per Xavi Berruezo (foto), s’ha centrat en qüestions lingüístiques i culturals, al voltant de la catalanitat de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. S’ha introduït com a qüestió pendent la normalització lingüística del nomenclàtor urbà. Quant a la visibilitat del català en la rotulació (pública o privada), s’ha coincidit a assenyalar la importància de la pressió “des de baix”, ja que el neolerrouxisme utilitza l’argument que no hi ha una demanda popular favorable a la recatalanització. La segona part de la discussió ha anat al voltant de la presència de la cultura popular catalana en l’àmbit de les festes locals (de barri i de ciutat). S’ha coincidit en la necessitat de garantir la independència del moviment associatiu respecte de les directrius polítiques de l’Ajuntament (sovint imposades a través de subvencions més o menys condicionades) i en la necessitat de coordinar les entitats de cultura popular catalana per fer més pinya en les reivindicacions comunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada