935 mentides en 2 anys: The War Card

Tal com ens recorda el present número de Monthly Review aquest mes farà cinc anys de l'inici de la invasió aliada a l'estat iraquià, que es perllonga fins els nostres dies en una situació d'ocupació permanent. Destruir Irac? Aconseguir petroli? Protegir Israel? Transvasar enormes quantitats de diners públics (de les classes populars dels Estats Units) a butxaques privades? Estimular l'economia mitjançant un programa de keynesianisme econòmic? Defensar l'imperi americà? Els analistes encara es barallen per valorar els motius reals de la invasió. En tot cas, els motius oficials foren: 1. l'existència d'armes de destrucció massiva; 2. la connexió entre el saddamisme i Al-Qaeda. Per destrucció massiva s'entenen armes nuclears, químiques i biològiques, com si amb l'armament convencional no es puguessin cometre genocidis massius. I per connexió amb Al-Qaeda, cal dir que no hi ha govern en aquest planeta que no tingui algun vincle amb els qui financen, promouen o toleren Al-Qaeda.

Mentiren, doncs, els màxims elements de l'administració Bush entre l'11 de setembre del 2001 (el dia de la massacre islamista de Nova York) i el 19 de març del 2003?

Perquè mentissin s'han de donar dues condicions:
1. Que part dels motius oficials no tinguessin base real.
2. Que l'administració Bush sapigués que part dels motius oficials no tenien base real.

The Center for Public Integrity ha publicat ara The Card War. S'hi fa un exhaustiu recull de declaracions oficials del president Bush i de 7 membres de la cúpula de la seva administració, durant els dos anys posteriors a l'11-S. I mostren com en 935 casos les declaracions no s'ajustaven amb la informació de la qual disposaven.

Tot val en la guerra, ens diuen. Sí, tot s'hi val. Fins i tot finançar els mateixos grups que després et claven atemptats suïcides amb avions contra gratacels a Nova York.