Història de la Corona d'Aragó (Edicions 62, Barcelona, 2007)

Ja hem pogut fullejar "Història de la Corona d'Aragó" (Edicions 62, Barcelona, octubre del 2007), obra dirigida per Ernest Belenguer (*València, 1946) i que apareix en dos volums, el primer dedicat a "L'època medieval (1137-1479): De Peronella i Ramon Berenguer IV a Ferran II" i el segon dedicat a "L'època moderna (1479-1715): Ferran II i els Àustria". El primer volum, coordinat per Antoni Furió (*Sueca, 1950), compta amb col·laboracions de Prim Bertran Roigé, Giuseppe Galasso (*1929), Ferran Garcia-Oliver (*Beniopa, la Safor, 1957), Enric Guinot, Paulino Iradiel, Rafael Narbona, Flocel Sabaté (*Carme, Anoia, 1962), Josep Maria Sans i Travé (*Solivella, Conca de Barberà) i Josep Torró. En el segon volum col·laboren Joaquim Albareda (*Manlleu), Nicoletta Bazzano (*Siracusa, 1967), Francesco Benigno, Jordi Buyreu, Àngel Casas, Carmen Corona, Miquel Deyà, Amparo Felipo, Ignasi Fernández Terricabras (*Barcelona, 1966), Valentí Gual (*Barcelona, 1962), Carlos José Hernando, Francesco Manconi, Carme Pérez, Miquel Pérez Latre, Antoni Simon (*Girona, 1956) i Xavier Torres (*Barcelona, 1955).
Es tracta, sobretot, d'una història política al voltant dels monarques del Casal de Barcelona descendents del matrimoni entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d'Aragó. Hom fa generosa referència, és clar, a l'estructura demogràfica i econòmica que sustenta aquesta bastida política. Hi ha la voluntat d'oferir un tractament equilibrat als regnes orientals de la Corona (Sardenya, Sicília i Nàpols) respecte als de ça mar.
Pel que fa al moment de l'aparició de l'obra, Belenguer ho té clar: "Enguany [2007] fa tres-cents anys de l'inici de la desfeta i potser per això Edicions 62, l'editorial que més catalanisme ha projectat des de la seva fundació, publica ara aquesta HISTÒRIA DE LA CORONA D'ARAGÓ". El treball no és tan sols el record d'un "esdeveniment culminant de la nostra història en la seva defallida com a regnes i territoris independents", sinó "una síntesi absolutament moderna, històrica i alhora arrelada al nostre present, com a guia del que poden tornar a ser territoris units per la cultura". Volgudament, són els "moments estel·lars" els qui marquen l'estructura de l'obra: la unió dinàstica amb Aragó (1137), la unió dinàstica amb Provença (1166), la batalla de Muret (1213), la conquesta de València (1238), la coronació del rei Pere a Palerm (1286). I la descarregada: el compromís de Casp (1412), la guerra contra el Trastàmara (1462-74), la unió dinàstica amb Castella (1479), la inclusió en l'Imperi dels Habsburg (1516), les Germanies (1519), el Corpus de Sang (1640) i la Guerra de Successió (1706-15). La seqüència de nou segles que va de la conquesta fundacional carolíngia a la conquesta demolidora borbònica ha estat contínuament revisada pels historiadors catalans de les darreres deu generacions. Hom passa el film una i una altra vegada, el rebobina, el fa avançar cap endavant, el posa en frame to frame, l'amplia, el filtra, el computa, el critica, en llegeix les valoracions dels coetanis i de la posteritat, i no acaba ben bé de treure l'entrellat. No és que Belenguer o Furió tinguin la pretensió de treure'l, però en aquests dos volums ens lleguen una nova oportunitat per contemplar fets i processos en el seu just marc temporal.