El problema de la moral sexual és que qualsevol codi moral absolut en aquest aspecte condueix a la condemna moral d'absolutament tothom. Qui més qui menys serà acusat d'homosexualitat, d'autosexualitat, de sadisme, d'exhibicionisme, de voyeurisme, de fetitxisme, de zoofília, de fitofília i/o de litofília. L'única forma d'evitar aquesta condemna moral absoluta és la discreció i la hipocresia. I una certa dosi de prudència: no acusis de pervertit a ningú que no ho sigui més que tu. Des res serveix a aquestes alçades recordar l'adagi: 'Nostre Senyor dels pecats del piu se'n riu, i els de la figa ni se'ls mira'.
Eliot Spitzer ha hagut de dimitir aquesta setmana de governador de Nova York. Spitzer, de 49 anys, porta més de 20 anys de casat i té tres filles, d'entre 14 i 19 anys. El motiu de la dimissió ha estat que una investigació federal que resseguia uns moviments monetaris que feien pensar en pagament de soborns o en un xantatge, va posar de manifest que Spitzer havia arribat a pagar uns 4.300 $ per un servei de prostitució. En total, Spitzer s'ha gastat 80.000 $ en els darrers anys, tant en l'època que era fiscal general com ara que era governador. Per justificar la dimissió Spitzer ha dit: "Over the course of my public life, I have insisted—I believe correctly—that people take responsibility for their conduct. I can and will ask no less of myself. For this reason, I am resigning from the office of governor". Spitzer és demòcrata. Per això els comentaristes conservadors el presenten com un sàtir balafiador, i els demòcrates com un malalt, un prostitution-addicted. Ja hem dit en alguna ocasió que la diferenciació entre malaltia i crim és purament convencional.
El cas de Javier Rodrigo de Santos, ex-tinent de batle i ex-regidor d'urbanisme a Palma, és més complex. Presumptament, Rodrigo de Santos es gastà sense motivació 40.000 € de la tarja de crèdit de la cort de Palma. Presumptament, de Santos se'ls hauria gastat en clubs de prostitució homosexual. A diferència de Spitzer, Santos es gastava els diners directes del contribuent (Spitzer es limitava als diners indirectes rebuts en concepte de sou i complements). Però si Spitzer és, com a demòcrat, moderat en qüestions de moral sexual, de Santos, com a membre del PP, hi era més radical i clerical. De nou es reprodueix l'esquema:
- Pels mitjans de comunicació propers al PP i, en especial, per El Mundo, de Santos és una persona malalta, addicte a la prostitució homosexual.
- Pels mitjans de comunicació hostils al PP, de Santos és un hipòcrita sexual i un poca-vergonya malversador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada