dimecres, 5 de març de 2008

Vot útil

Vet ací un col·loqui sobre el 9 de març a la demarcació de Barcelona:


MIQUEL: Trobo molt bé lo que diu la CUP i el diumenge m'abstindré.

JOANA: Bé, Miquel, no és cert que la CUP demani l'abstenció. També deixa oberta la recomanació d'un vot nul. I això és el que faré: ficaré un paper que digui en lletres més grans 'INDEPENDÈNCIA'.

RAÜL: Uf! Però ni l'abstenció ni el vot nul són comptats per res. El que hem de fer és votar en blanc. Mostrar clarament que no hi ha cap opció política que ens satisfaci.

TERESA: Això és un error! Ni l'abstenció ni el vot nul ni el vot en blanc són vots explícits. Jo votaré el Partit Republicà Català!

FRANCESC: I ara! Però si aquests no treuran cap diputat! Això és llençar el vot. Hem de votar tots ERC, que és l'única força que pot treure representació i no amaga la paraula independència en els cartells. La posa entre parèntesi, és cert, però no l'amaga.

MARIA: T'equivoques, Francesc. ERC no és una força independentista encara que ho digui. A més, el que cal és agrupar el vot catalanista. I per això hi ha en Duran: jo votaré CiU.

JOSEP: No calculeu gens bé. Aquestes eleccions no són més que unes eleccions espanyoles i el que hi ha en joc és qui serà president del govern espanyol. A Catalunya li convé, mentre no s'avança en el camí de la independència, un president com Zapatero. I per això, per tal d'aturar al PP, votaré la Carme Chacon.

IRENE: No hi toques, Josep! Aquest discurs de "PP, feixista" és contraproduent i il·lusori. A més, ens cal que el PP no radicalitzi el seu discurs dretà. I la millor forma que conservar el PP dins del sistema democràtic és que torni al poder. Una bona alternança política a Espanya és la millor garantia d'estabilitat, i aquesta estabilitat és necessària perquè avanci pacíficament l'independentisme a Catalunya.

JOSEP: Tens raó, Irene. D'altra banda, contra el PP vivíem millor. Llàstima que no es presenti l'Aznar, però la Dolors Nadal tota sola ja em val... La votaré! (Surt).

IRENE: Eh?

MARIA: I tant, Irene. Amb el PP el sobiranisme haurà de madurar o extingir-se. És en els moments crítics que Catalunya respon. Et faré cas! (Surt).

FRANCESC: Gràcies, Irene. Malgrat el cas Montilla, el simplisme del vot útil a ERC m'havia encegat. Fa més per l'independentisme de Catalunya un Ángel Acebes que cinc-cents Ridaos. (Surt).

IRENE: Bueno, Francesc, això és cert però...

TERESA: Res, Irene, res. Que Rajoy president i Losantos ministre... i en dos anys Catalunya independent! (Surt).

IRENE: Però, bé, l'estratègia de la tensió de vegades...

RAÜL: De vegades no surt bé. Però ara vivim un moment de creixement exponencial del sobiranisme i el dic de contenció del PP s'esquerdarà de tan inflexible que és. (Surt).

IRENE: Però, Raül, on veus aquesta exponencialitat?

JOANA: Enlloc, Irene. Però l'exponencialitat apareixerà amb la catalanofòbia segregada per Rajoy. Així que el votaré! (Surt).

IRENE: Però que això del PP ho deia de conya! Ho deia de conya! (Surt esperitada).

MIQUEL: Calma, Irene, que no n'hi ha per tant. Facin el que facin, la nit del 9 de març tothom haurà guanyat. Fins i tot nosaltres!