dilluns, 17 de març de 2008

El dret d'autodeterminació de Mitrovica

Quan, durant la Segona Guerra Mundial, Alemanya impulsava la revisió del fronteres arran del Tractat de Versalles, Albània va annexionar-se gran part de les regions de majoria albanesa que havien estat adscrites al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (després, Regne de Iugoslàvia). Però Mitrovica i d'altres localitats quedaren formalment encara sota el nou Estat Serbi. Ja sabem que a la pràctica qui tallava el bacallà en aquells anys eren els nazis i que l'estat albanès no era més que un protectorat italià. Però el precedent, val.

I val perquè quan, el 1945, es van recuperar les fronteres de Versalles, Tito tenia tota la llibertat per dissenyar les fronteres internes de Iugoslàvia. Per a Tito calia establir un equilibri entre:
- el reconeixement de les entitats nacionals promogudes per l'aristocràcia i la burgesia (croats, bosníacs, serbis).
- la protecció de les nacions iugoslaves amb llengua pròpia (eslovens i macedonis).
- la protecció de les minories no-iugoslaves, particularment l'hongaresa i l'albanesa.
- i, per damunt de tot, la protecció de la integritat iugoslau com a espai geogràfic on els "constructors del socialisme" podrien dur a terme la seva política.
Així, es definí una província de Kosovo que no fos territorialment tan aclaparadorament albanesa. La concessió de l'autonomia (especialment, entre el 1968 i el 1974) també servia per contrarestar el pes de la "Sèrbia Central" en el si de la federació. Alhora, els processos emigratoris diferencials a Kosovo havien afavorit el creixement proporcional de la població albanesa a la província.

Amb la desintegració de Iugoslàvia, les fronteres republicanes fetes per a impedir la secessió foren "respectades". En un "respecte" que va servir per justificar tota mena d'abusos. Sense arribar a la intensitat violenta de les regions més civilitzades de l'antiga Iugoslàvia, a Kosovo també es va viure el mateix "respecte" a les fronteres.

Així, la integritat territorial de Kosovo no s'ha pogut discutir mai:
- el govern provincial (ara, estatal) acceptà i defensà les fronteres del 1945, tot al més quan el projecte de reunificació amb Albània era desat a les golfes.
- les autoritats colonials de l'OTAN han maldat sempre per mantindre indefinidament l'estatus quo. Quan aquesta situació es feia insostenible, van optar per acceptar la solució independentista. Amb dues condicions: a) la integritat territorial de Kosovo b) la renúncia a la unificació amb Albània.
- les administracions i organitzacions sèrbies, de dins i de fora de Kosovo, tampoc no s'han plantejat mai (o gairebé mai) la "integritat territorial de Kosovo" i la "pertinença de Kosovo a la República de Sèrbia".

Però amb la independència efectiva de Kosovo, resulta que:
- el govern de Belgrad ja no pot mantindre la ficció d'un Kosovo sota sobirania sèrbia, però administrat per l'OTAN.
- sense aquesta ficció, creix l'exigència de participar activament en la vida de Kosovo o, si més no, en la vida de les comarques de majoria sèrbia que fan frontera amb la "Sèrbia Central".
- amb un govern provincial esdevingut govern estatal, els serbis de Mitrovica i d'altres localitats properes a la Sèrbia Central han de demanar o l'administració directa de sèrbia o la creació d'un nou govern provincial kosovar.

Així podria haver l'escenari d'una annexió efectiva de Mitrovica per part de la República de Sèrbia. La retirada de la policia de Nacions Unides de la comarca podria assenyalar la intenció de no oposar-se militarment a aquest moviment. Una nova topada militar entre Sèrbia i l'OTAN a Kosovo té unes implicacions que no tenia el 1999, amb una Rússia ara molt més enfortida.

L'aplicació del dret d'autodeterminació a Mitrovica i d'altres localitats similars de Kosovo és, però, bastant impensable en l'escenari actual. Però fa dos o tres anys encara era impensable que una frontera provincial del 1945 es transformés en una frontera estatal del segle XXI. En tot cas, les autoritats de Pristina, Belgrad, Brussel·les, Washington i Moscou es juguen el prestigi a Mitrovica i, de mentres, aconsegueixen convocar la solidaritat increbantable dels nacionalismes respectius. "Autodeterminació? Kio estas tio?"