dissabte, 1 de març de 2008

El coll de Natalie Portman


Natalie Portman (*1981), retratada el 2006 per Erik Vanden

Suetoni ens explica això de Cal·lígula:

Quotiens uxoris uel amiculae collum exoscularetur, addebat: "tam bona ceruix simul ac iussero demetur". (Suetonius, Vita Gai, XXX).

Potser per això resulta temptador imaginar-nos un Henry Tudor (1491-1547) igualment seduït per les bonae ceruices de dues de les seves sis dones: Anne Boleyn (decapitada per espasa el 19 de maig del 1536) i Katherine Howard (decapitada d'una destralada el 13 de febrer del 1542). Així se l'imaginava clarament George Sidney (1916-2002) a Young Bess (1953) i Charles Laughton (1899-1962) acarona successivament els colls d'unes desprevingudes Elaine Stewart (*1929), Dawn Addams (1930-1985) i Deborah Kerr (1921-2007).

Sense ésser tan explícit, també ho deixa entendre Justin Chadwick (*1968) a The Other Boleyn Girl, basada en la novel·la homònima (2002) de Philippa Gregory (*1954). Així resulta ambígua la mirada d'Eric Bana (*1968) al bescoll o clatell de Portman, mentre aquesta prega en una capella.



Tant a la novel·la de Portman com al film de Chadwick, l'escena final és la de l'execució de Boleyn. Diuen els cronistes que la reina va pronunciar llavors uns darrers mots de lleialtat al rei:

Good Christian people, I am come hither to die, for according to the law, and by the law I am judged to die, and therefore I will speak nothing against it. I am come hither to accuse no man, nor to speak anything of that, whereof I am accused and condemned to die, but I pray God save the king and send him long to reign over you, for a gentler nor a more merciful prince was there never: and to me he was ever a good, a gentle and sovereign lord. And if any person will meddle of my cause, I require them to judge the best. And thus I take my leave of the world and of you all, and I heartily desire you all to pray for me. O Lord have mercy on me, to God I commend my soul.

A Anne of the Thousand Days (1969), Charles Jarrott (*1927) saltava de l'escena de la decapitació amb Geneviève Bujold (*1942) a la salva de canons i a la perspectiva de la filla d'Anne, Elizabeth com a futura reina. A Henry VIII (2003), de Pete Travis, Helena Bonham Carter (*1966) presenta una Anne menys hieràtica, i el botxí aixeca el cap de la reina per dir allò de "So perish all the King's enemies!". Chadwick queda a mig camí. Tampoc no és qüestió d'aixafar el film, i n'hi ha prou amb dir que per a Portman aquesta escena fou la més difícil de rodar. També podem dir que si en el film de Travis era Assumpta Serna (*1957) qui feia de Caterina d'Aragó (1485-1536), en el de Chadwick és Ana Torrent (*1966).

Pel que fa a Scarlett Johansson (*1984), en el seu paper de Mary Boleyn, se salva de l'espasa. Ara bé, Johansson farà properament de Mary Stuart...


Anne Boleyn fou la primera reina d'Anglaterra en patir la pena capital. En seguirien dues més, Catherine Howard i Jane Grey. Retrats com el de la imatge començaren a circular en temps d'Elisabet I, filla d'Anne, en una època on se la tingué com a màrtir de la fe anglicana, víctima d'una conspiració catòlica.