El proper 11 d'agost es commemoraran els 1111 anys de la mort de Guifré el Pilós, en combat contra Llop b. Muhammad, a la Vall d'Ora (Solsonès). La llegenda atribueix l'origen de les quatre barres a quatre dits sucats en les ferides de Guifré. En el sistema decimal, justament, quatre barres s'escriuen per fer el número 1111.
Fa 1000 anys, el 1008, en dues dates diferents, l'ex-comte Oliba de Berga-Ripoll esdevingué abat dels monestirs benedictins de Ripoll i de Cuixà. Oliba era fill del comte Oliba Cabreta, fill del comte Miró, fill del comte Guifré el Pilós. Si Guifré destaca per la seva obra fundacional en el pla polític (consolidació i concentració del poder comtal), l'abat Oliba té un pes enorme en l'organització religiosa, social i econòmica de la proto-Catalunya.
Finalment, la passada Candelera, commemoràvem el 800 aniversari del naixement de futur rei en Jacme, el Conqueridor. El rei Jaume fou fill del rei Pere el Catòlic, fill del rei Alfons el Cast, fill del comte Ramon Berenguer el Sant, fill del comte Ramon Berenguer el Gran, fill del comte Ramon Berenguer Cap d'Estopes, fill del comte Ramon Berenguer el Vell, fill del comte Ramon Borrell, fill del comte Borrell, fill del comte Sunyer, fill de Guifré el Pilós. Si Oliba era besnét de Guifré, el Conqueridor n'era net de rebesnét de rebesnét. De Guifré a Oliba s'escauen tres generacions. D'Oliba a Jaume, set. Comparativament direm que deu generacions són les que separen la generació actual de la que va viure la Guerra d'Ocupació Borbònica del 1707-1715. Les veus sinistres podrien dir que costa tant d'alçar una nació com de destruir-la. Però les coses no són unidireccionals. Guifré, Oliba i Jaume, com qualsevol altre nom en majúscules de la història, pensa que la seva època és la que corona la història anterior. A cada generació li falta la perspectiva del futur, justament perquè és el futur allò que es construeix.
Justament aquest és l'ànim del Correllengua-2008. Aquest 28 de juny se'n feia la inauguració al monestir de sant Miquel de Cuixà. Els punts cardinals del correllengua continuaran a Barcelona, l'11 de setembre, a Fraga, el 29 de setembre, a València, el 12 d'octubre i a Perpinyà, el 30 d'octubre, que en serà cloenda.
La jornada d'avui arrencava a quarts de nou al Castellet de Perpinyà, que acull la Flama del Canigó d'enguany. La Flama del Canigó va néixer el 1955 sota iniciativa de Francesc Pujades, d'Artés de Tec, inspirat en el Canigó de Jacint Verdaguer. En els anys següents diversos col·lectius i, destacadament, el Cercle de Joves de Perpinyà, emprà la flama del Canigó per encendre les fogueres de Sant Joan. Des de llavors la flama del Canigó encén 30.000 fogueres de Sant Joan per tot Catalunya. Així, cada any, el cim del Canigó rep teies d'arreu dels Països Catalans. El 22 de juny, el Cercle de Joves de Perpinyà transporta la llàntia que tanca la Flama fins al Canigó, amb la qual s'encendrà una foguera. La flama de l'any anterior es perpetua i es regenera per renovar el ritual de les Fogueres de Sant Joan.
La Flama del Castellet, doncs, ha sortit enguany de forma ben primerenca, amb la voluntat d'homenatjar l'abat Oliba. A dos quarts de deu, la comitiva arribava a Toluges, la localitat que el maig del 1027 va acollir un sínode presidit pels bisbes Oliba de Vic i Berenguer d'Elna que proclamà la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l'excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests. L'assemblea de Toluges, reivindicada incansablement pel Consell Nacional Català i per Batista i Roca, fou un dels eixos de l'inoblidable discurs de Pau Casals a l'Assemblea General de les Nacions Unides el 24 d'octubre del 1971.
La Flama del Canigó ha continuat després el seu periple fins a Prada de Conflent. S'hi han donat cita persones vingudes de diverses comarques del nord del país, que han estat rebudes pel batlle de Prada:
Eren les 11 del matí i calia fer els tres quilòmetres que separen Prada de sant Miquel de Cuixà:
En arribar a Sant Miquel de Cuixà, la comitiva ha estat rebuda per Daniel Codina, prior del monestir.
Els actes a la cripta del monestir han inclòs un parlament de Jaume Gaspar Deloncle, en representació de l'Associació Flama dels Països Catalans. Eulàlia Ara ha interpretat el Cant dels ocells, i tot seguit s'ha inaugurat el Memorial de la Pau Abat Oliba, la llàntia del qual s'ha encesa amb la Flama del Canigó. Daniel Codina ha fet un parlament de la figura de l'abat Oliba i del significat de la pau en les societats contemporànies. Josep Serra, en nom de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, ha recordat que la pau també exigeix la fermesa en la reivindicació d'allò que és just. Ha estat llavors que la Flama del Canigó ha encès la flama del Correllengua 2008. Amb la tenora Jordi Ametller ha tocat la Muixeranga, i els assistents han sortit al claustre després de rebre l'agraïment de Pep Ribas, president de la CAL.
La Cantada ha anat a càrrec de les corals de Sant Medir (Barcelona) i de Sant Miquel de Cuixà
Després de dinar, Joan Jaume Prost ha fet una conferència on ha exposat la precària situació legal de la llengua catalana a la Catalunya Nord. Prost ha fet especial esment a les reaccions protagonitzades per l'Acadèmia Francesa i pel Senat davant de la proposta d'incloure les llengües no-franceses de l'estat francès en la constitució de la república.
Prost ha recordat que no hi ha cap reconeixement pràctic del dret d'adreçar-se en la pròpia llengua a les institucions públiques i ha constatat que moltes declaracions de principis en favor de la llengua no es tradueixen en mesures per garantir-ne la transmissió i l'ús
La primera parada del Correllengua 2008 ha estat Rià. Enric Balaguer ha conduït la comitiva per aquesta població, l'indret on sembla més probable situar el naixement de Guifré el Pilós, vers l'any 840.
L'estructura de bona part del nucli de Rià recorda a la lliça d'un castell. Efectivament, fins al segle XVII, restà dempeus un castell vinculat a l'antiga nissaga conflentins dels Bel·lònides, dels quals destacaria, a partir del 870, en Guifré el Pilós.
Ha estat en l'àrea del castell, en la qual s'hi han excavacions en la decada passada, on s'ha realitzat un homenatge a les víctimes de la repressió francesa. Rià resultà especialment castigat el 1674, després d'una fallida rebel·lió contra el govern de Lluís XIV. Indicis documentals assenyalen que fou en el descurs d'aquesta repressió que el castell fou aterrat. Part dels repressaliats serien empresonats i torturats al Castellet de Perpinyà.
Després de la lectura del manifest de la CAL, enguany redactat per Isabel Clara Simó s'ha realitzat una ofrena foral en memòria d'aquells fets:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada