Mostra un mapa més gran
Sant Feliu de Llobregat (Roses de Llobregat, entre el 1937 i el 1939) és la capital administrativa del Baix Llobregat. En conseqüència hi acull el Consell Comarcal. De poc va servir que la ponència originària del 1936 defensés Martorell. Aquesta capitalitat comarcal ha estat el fonament principal que va menar a erigir Sant Feliu en cap de bisbat (2004). A banda de Sant Feliu i algunes altres parròquies de la riba esquerra del Llobregat, gairebé tota la diòcesi és constituïda per les terres transllobregatines de l'antic bisbat i comtat de Barcelona.
Els Pisos Bertrand foren construïts el 1923-24 al costat de la fàbrica Bertrand, per allotjar-hi part dels treballadors, a peu de la mateixa carrertera reial. La Carretera Reial, de fet, ha marcat el desenvolupament de Sant Feliu en els darrers dos segles. Divideix el municipi en dos trossos. I alhora es fa evident el gradient entre els sectors més propers a l'àrea metropolitana de Barcelona (que tenen el Trambaix a l'abast de la mà des del 2004) i els sectors més allunyats, que mantenen més forta la sabor comarcal
Si la Carretera Reial marca l'eix Esplugues-Sant Just- Sant Feliu-Molins fou construïda en temps de l'il·lustrat rei Carles III de Borbó, la línia fèrria marca l'eix l'Hospitalet-Cornellà-Sant Joan Despí-Sant Feliu-Molins. El ferrocarril arribà a Sant Feliu el 1855
La Casa de la Vila. En les primeres eleccions de la represa democràtica del 1979, Sant Feliu es convertí en un dels municipis 'psuqueros'. En la façana hi veiem l'escut històric, amb la graella de Sant Llorenç (en l'actualitat la forma oficial és la versió caironada) .
Paga que ens aturem una mica en la qüestió dels sants. Llevat de l'època de la guerra, Sant Feliu de Llobregat ha dut el nom del seu patró originari. El cas és que la capella de Sant Feliu fou reconsagrada el 1524 en forma d'església parroquial (la parròquia es constituïa les terres baixes de les parròquies de Sant Just Desvern i de Sant Joan Despí). L'escut del municipi adoptà simplement els signes del patró parroquial. Però el topònim romangué fidel al sant originari. Ja que hi som, recordarem que sant Feliu és un màrtir gironí, traspassat el 303. En canvi, sant Llorenç fou martiritzat a Roma, si bé la tradició ha assenyalat Osca com el seu lloc de naixença. De sant Llorenç s'explica que caigué durant la persecució de Valerià (anys 258). Fou condemnat a morir a foc lent a la graella. Diu l'hagiografia que va demanar als seus torturadors que li donguessen la volta, "car, si no, aquest altre costat quedarà poc fet".
L'església parroquial de Sant Llorenç s'ha vist enlairada a la categoria catedralícia (a sota)
El Palau Falguera és l'edifici més senyorial de Sant Feliu. La façana principal data del 1870, però la major part de l'edifici data de les obres fetes a partir del 1636 en dues cases de pagès adquirides pel mercader barceloní Jaume Falguera. A sota teniu l'escut de l'ennoblida nissaga, damunt de l'antiga porta principal.
El Palau Falguera va recaure eventualment als marquessos de Castellbell (una branca dels Amat). El 1988, el 9è marquès de Castellbell, el bon vivant Josep Lluís de Vilallonga (1920-2007), se'n va desprendre, i el 1995 fou adquirit per l'Ajuntament de Sant Feliu.
Més enllà de palaus, el patrimoni arquitectònic sovint es troba en cases més modestes, que ens mostren la història viva d'un poble
La Ciutat Esportiva Joan Gamper, del Futbol Club Barcelona, ha esperonat el recent creixement urbanístic del municipi, que ara mateix es troba un xic congelat (a sota)
1 comentari:
L'origen del nom de Sant Feliu és incert.
El patronatge de la primitiva capella que esdevingué patró de la vila el 1525 era ja el de Sant Llorenç i no el de Sant Feliu.
És per això que l'afirmació feta es incorrecte.
Publica un comentari a l'entrada