diumenge, 8 de juny de 2008

Per un milió d'euros: Visc-a Barcelona i els seus crítics

Fa uns mesos, al programa satíric de TV3, Polònia, Sergi Mas interpretava un José Montilla recentment "ascendit" a la presidència de la Generalitat per obra i gràcia del partit de Carod i Puigcercós, i li feia dir allò de "Visc/a Catalunya" que tant podia llegir-se com a "Visca Catalunya" (afirmació catalanista) o com a "Visc a Catalunya" (constatació post-catalanista).

Sense cap rastre de vergonya (la vergonya cria ronya), el bipartit barceloní assum la caricatura del tripartit català en serio. I llença ara una campanya d'imatge sota el títol de Visca Barcelona. La campanya té un contingut típic d'encefalograma pla. Aquell contingut buit amb el qual pot identificar-se l'home i la dona post-moderns, la persona sense atributs. Comptant la quantitat de persones que es desplacen a Barcelona per treballar-hi o fer-hi gestions, hi ha també la sublectura que la pot interpretar: "Jo visc a Catalunya, i tu no! Fote't i vés a clapar a la teva ciutat-dormitori!". Però per damunt de qualsevol sublectura hi ha el missatge principal, netament panglossià (el segle XXI és el segle de Pangloss), i que es redueix a "Vivim en la millor de les Barcelones possibles". Fins i tot, es podria aventurar que "si pugués haver-hi una Barcelona millor, ja no seria Barcelona". Goita, però, que amb aquesta afirmació, i tenint present les transformacions viscudes a Barcelona en els darrers 25 anys, segons com, hi seria d'acord: "Barcelona, millorada per l'administració Maragall-Clos-Hereu, ja no és Barcelona".

Aquestes reflexions no costen un ral. En canvi, la campanya ha costada 1.200.000 €.

"I ara", em diran els bipartidaris del bipartit, "quina vulgaritat això de comptar calers!".

I, si no fossin tant descreguts, encara ens hi farien una citació evangèlica:

Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó, el leprós, i mentre era a taula se li acostà una dona que portava un flascó d'alabastre ple de perfum molt car, i li vessà damunt el cap. Quan els deixebles ho van veure, s'indignaren i van dir: "Per què s'ha malgastat això? Es podia haver venut a bon preu i donar-ho als pobres". Jesús, que se n'adonà, els digué: "Per què molesteu aquesta dona? Ha fet una bella acció en mi. Els pobres, els teniu sempre amb vosaltres, però a mi no em tindreu pas sempre. Vessant aquest perfum sobre el meu cos, m'ha ungit per a la sepultura. Us asseguro que arreu del món on sigui proclamat aquest Evangeli, es parlarà també del que ha fet, per a elogi d'ella.

En resum, els bipartidaris podrien dir, a la requesta de "Per què s'hi han malgastat 1.200.000 euros? Es podia haver donat als pobres":

Els pobres, els teniu sempre amb vosaltres, però a nosaltres no ens tindreu pas sempre.

Sigui com sigui, la campanya té els seus crítics. I és que hi ha campanya que demanen a crits que se les parodii, que se les converteixi en material de denúncia.