La flexiguretat laboral: un marc legal per a augmentar l'explotació del treball

Déu n'hi do la nova directiva comunitària sobre temps de treball. Els qui us parlin de "noves tecnologies" com a eina per reduir jornades laborals sense disminuir-ne la productivitat, em sembla que us enganyen. La línia a la Unió Europea és augmentar la productivitat amb l'augment de la jornada laboral impagada: i això es fa amb l'allargament de la jornada laboral. O dit d'una altra manera, amb més hores i menys treballadors. El percentatge població activa es manté doncs en uns nivells més baixos del que podria ser el cas, i els qui són actius ho són per més temps (amb el consegüent augment de la sinistralitat laboral, etc.). La xerrameca de compaginar feina i família s'enfonsa: per què coi han de criar fills les dones treballadores europees si surt molt més barat importar les noves generacions dels països del tercer món?

Fins i tot la versió edulcorada de la directiva és ben explícita:

Els principals punts d'acord en la Directiva de Temps de Treball són:

* el temps de convocatòria ("on-call time) es dividirà en temps de convocatòria actiu i inactiu. El temps de convocatòria actiu es comptarà com a temps de treball [Encara que el temps de convocatòria inactiu o és prescindible o necessàriament l'ha de lliurar el treballador sense rebre'n res a canvi].
* el temps de convocatòria inactiu pot no comptar-se com a temps de descans i es podrà comptar com a temps de treball si les lleis nacionals o els actors socials ho acorden
* el límit màxim estàndard resta en 48 hores de treball per setmana si no és que un treballador individual tria una altra cosa (opt-out)
* el nou límit de protecció (cap) per als treballadors que facin hores extraordinària: setmana laboral màxima de 60 hores si no és que els actors socials acorden una altra cosa [per exemple, 168 hores?]
* el nou límit per als treballadors que facin hores extraordinària si el temps de convocatòria inactiu es compta com a temps de treball serà de 65 hores setmanals
* el límit protegeix tots els treballadors ocupats durant més de 10 setmanes amb un mateix patró [o sigui, que si hi treballa menys, s'apliquen les 168 hores]
* hores extraordinàries únicament sota certes condicions, com ara: no acordar-les durant el primer mes de contracte, cap represàlia per no signar-les o per abandonar-hi després de signar-hi, els patrons han de mantindre registres de les hores treballades de forma extraordinària

Els principals punts d'acord pel que fa a la direcció de l'empreses de treball temporal:

* tractament igual des del primer dia pels treballadors d'empreses temporals al que realitzen els treballadors regulars en termes de paga, permís de maternitat i altres permissos
* possibilitat de derogar algunes d'aquestes coses amb acords col·lectius i amb acords entre els actors social a nivell nacional
* els treballadors d'empreses temporals seran informats d'oportunitats permanents d'ocupació en l'empresa usuària
* accés igual a les instal·lacions col·lectives (cantina, bressola, serveis de transport)
* els estats membres hauran de millorar l'accés dels treballadors d'empreses temporals a la preparació i a les bressoles en períodes entre assginacions per tal d'augmentar-ne la contractabilitat
* els estats membres hauran de garantir sancions per l'incompliment de les empreses de treball temporal i de les empreses usuàries.

---
Això de la flexiguretat laboral acaba per resultar atractiu per als qui es troben en les posicions més desfavorables: per ells, la normativa comunitària signada avui seria gairebé el paradís. Que no s'il·lusionin. Per flexiguretat cal entendre el deteriorament de les condicions laborals de les capes mitjanes i superiors de les classes treballadores europees. I aquest deteriorament no es farà en benefici de les dones, dels joves, dels immigrants o dels treballadors sense ofici, sinó en benefici de les burocràcies empresarials i estatals que signen normatives, les incompleixen, i després les revisen, de nou, sempre a la baixa.