Com que a Irlanda li han demanat en referèndum, Irlanda ha dit que no. Vet ací l'especificitat irlandesa: no és el resultat sinó el procediment.
Certament, però, en d'altres estats el resultat hauria estat "SÍ". Que jo recordi a l'estat espanyol no s'ha dit que "NO" en cap referèndum, com a mínim des del referèndum aquell de la "Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado" (*)
Irlanda diu NO al Tractat de Lisboa, perquè les institucions europees s'aixequen amb un considerable "dèficit democràtica". És aquest "dèficit" lo que permet coses com la recent "directiva de temps de treball" o la "directiva de retorn" (quan la paraula 'retorn' recorda als discursos utòpics de l'extrema dreta sobre una Europa que podria retornar al passat monoracial). Segur que hi ha irlandesos partidaris del "retorn" però ben pocs hi haurà partidaris de les 65 hores.
Potser és injust dir NO al Tractat de Lisboa per les polítiques que apliquen els seus "signataris". Però també és curiós que s'acusi als irlandesos d'euroescèptics. Ara Sarkozy afirma que per culpa del NO d'Irlanda Sèrbia trigarà més a "incorporar-se" a la Unió Europea.
Bé estar de sentir que volen repetir el referèndum fins que surti "Sí". Ens ho apuntem per quan ens toqui a nosaltres de fer el nostre (i no sobre Lisboa, i ja m'enteneu).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada