dissabte, 7 de juny de 2008

Sudtirol, Campiona de l'Europeada

La selecció combinada germano-ladina de Sudtirol ha guanyat l'Europeada de futbol, en batre a Chur (Grisons, Suïssa) a la selecció de la comunitat nacional croata de Sèrbia per 1-0. Més abultat ha estat el resultat de la final de consolació on la selecció rroma d'Hongria ha guanyat per 9-0 a la selecció de la comunitat danesa d'Alemanya.

La reivindicació lingüística reto-romànica, impulsada per la Lia Rumantscha, ha estat un dels eixos d'aquest torneig futbolístic. A més dels amfitrions, que han jugat sota el nom de Rètics, cal citar que la selecció de Sudtirol també representa una comunitat reto-romànica (la ladina). En l'actualitat el territori reto-romànic es troba clivellat en tres zones lingüístiques: els Grisons (romanxs), els Dolomites (ladins) i el Friül.

El Sudtirol o Tirol del Sud no és més que la secció del Tirol que fou incorporada el Regne d'Itàlia el 1918, arran de la Gran Guerra. El Comtat del Tirol, no hem d'oblidar-ho, contenia també territori de llengua lombarda (tridentina), on el sentiment d'italianitat va ser fort durant les darreres dècades del segle XIX. En la fixació de la frontera post-bèl·lica, l'estat italià barrejà els conceptes lingüístics (on tota forma lingüística romànica era considerada 'dialecte italià') amb els conceptes de divisòria d'aigües (conca padana versus conca danubiana).


El Comtat del Tirol fou dividit arran de la guerra entre la nova República d'Àustria i el Regne d'Itàlia. La part incorporada a l'estat italià es dividí en dues províncies, el Trentino i l'Alto Adige. Habitualment, el nom de Sudtirol es reserva a aquesta segona província

El nom oficial de la regió és Província Autònoma de Bulsan (denominació italiana: Provinzia autonoma de Bolzano; denominació alemanya: Autonome Provinz Bolzen; denominació ladina: Provinzia autonoma de Bulsan). Els italians s'estimen més la denominació geogràfica d'Alto Adige (que remarca la pertinença de la regió a la conca padana), que els ladins anomenen Adesc Aut. Els alemanys s'estimen més la denominació de Südtirol, que remarca la pertinença cultural al Tirol. Els ladins també assumeixen la denominació de Sudtirol. Hi ha una discussió en l'àmbit romànic per si n'hem de dir "Tirol del Sud" o "Sudtirol". Val a dir, que la denominació "del Sud" indica simplement que aquest territori tirolès pertany a una entitat administrativa diferent del länder austríac de Tirol.

La província gaudeix d'una autonomia legislativa limitada a través del Cunsëi dla Provinzia Autonoma de Bulsan.

El cens del 2001 mostra la següent composició lingüística de la població: alemanys (290.774 hab; 69,38%), italians (110.206 hab; 26,30%) i ladins (18.124 hab; 4,32%). Històricament el territori havia estat de llengua cèltica. La romanització va cristal·litzar en una forma lingüística pròpia que es present avui en la forma de ladí, dins el sistema lingüístic reto-romànic (que inclou la llengua romànica del Grisons, Dolomites i Friül). Hi segueix un procés de germanització fet en detriment de la llengua ladina, que també va haver de cedir espais als avenços del lombard i del venecià. En tot cas, fa segles que la llengua majoritària al territori que ens ocupa és l'alemanya, concretament la tirolesa, que fa part del grup meridional de l'austro-bavarès. En les darreres generacions s'ha produït un avenç de l'alemany estàndard. Però encara més ha avançat l'italià estàndard, que és la llengua que parla bona part de la població immigrada al Sudtirol en les darreres generacions. A partir dels anys 1960 s'adopta l'actual sistema tri-comunitari "germanòfon", "italianòfon" i "ladí". L'entrada d'Àustria a la Unió Europea ha suposat efectivament un avenç en les relacions intra-tiroleses. No obstant, la manca de reconeixement del dret d'autodeterminació efectiu al territori fa que el conflicte nacional sigui lluny de resoldre's satisfactòriament. L'esquema tri-comunitari, a més, és cada vegada més qüestionat degut a l'onada immigratòria extra-comunitària que rep la regió, amb una forta indústria turística.