divendres, 27 de juny de 2008

Preguntar és ofendre?

Sembla que sí. Els 'demòcrates de tota la vida' de les Espanyes s'esquincen les vestidures d'Armani davant de la provocació del Parlament Basc. Tal semblaria com si el Parlament Basc hagués aprovat una llei per realitzar un referèndum sobre la independència del País Basc: 'voldria vostè que els territoris bascos de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra, Lapurdi i Zuberoa s'integressin en un estat sobirà i independent?. No, no ha aprovat aital llei.

Vet ací el text de la llei que ha aprovat el Parlament de Vitòria:

En virtut de la present autorització del Parlament Basc, el President sotmet a constulta de tots els ciutadans i ciutadanes del País Basc amb dret de sufragi actiu, i amb caràcter no vinculant, les següents qüestions

És vostè d'acord en fer costat a un procés de final dialogat de la violència, si prèviament ETA manifesta de forma inequívoca la seva voluntat de posar fi a la mateixa d'una vegada i per sempre?

És vostè d'acord enquè els partits bascs, sense exclusions, iniciin un procés de negociació per a assolir un Acord Democràtic sobre l'exercici del dret de decidir el Poble Basc, i que dit Acord sigui sotmès a referèndum abans que finalitzi l'any 2010?

Malgrat totes les limitacions del Pla Ibarretxe 2.0, val a dir que conté punts notablement positius:
- separa el procés de final dialogat de la violència de l'exercici del dret de decidir del Poble Basc. És impossible el final dialogat i no-dialogat de la violència. Sempre hi ha violència, de forma que la fi de la violència al País Basc serà decretada pels poders fàctics d'Espanya i del País Basc quan ens diguin, a través dels mitjans de comunicació oficials, que "ja no hi ha violència al País Basc". Els poders fàctics entenen com a fi de la violència la dissolució d'ETA. Potser seria més honest per la llei dir "és vostè d'acord amb fer costat a un procés de fi dialogat d'ETA?". Però, en separar aquesta qüestió, de la dret d'autodeterminació del poble basc (encara que hi digui "dret de decidir" és obvi a què fa referència), fa un forat en el discurs de l'espanyolisme.
- posa una data concreta a l'assoliment de l'Acord Democràtic, que hauria d'arribar abans del 2010. És clar que l'Acord Democràtic és pràcticament impossible quan hi ha dues posicions totalment enfrontades: els partidaris de l'Acord Democràtic i els que consideren una veritat pre-democràtica la pertinença estatal dels diferents herrialdes bascos a "espanya" o a "frança".

La llei aprovada fixa la consulta pel dissabte 25 d'octubre del 2008. L'àmbit serà únicament la Comunitat Autònoma del País Basc. Per impedir la consulta, les forces espanyoles hauren de fer un esforç extra-democràtic de gran embalum. No quedaran gairebé a Europa, quan un procés similar com el d'Escòcia tiri endavant.

És gairebé inevitable, vist des de Catalunya, demanar-se per què no hi ha res de semblant a les propostes de Salmond o d'Ibarretxe. La clau és que les classes dirigents de les terres catalanes es troben molt més implicades i d'una forma més generalitzada en l'estat espanyol. La dependència és més afuada. Cal no oblidar, però, que al País Basc o a Escòcia l'unionisme gaudeix de molt bona salut i plantarà cara de valent. A Catalunya, en canvi, sembla que els 'nacionalistes' volen eludir les qüestions centrals del "dret de decidir" i centrar-se en la "supervivència nacional" en el marc de l'estat espanyol.