divendres, 15 d’agost de 2008

De Stoker a Portabella, passant per Franco ('Vampir-Cuadecuc', Films 59, 1970)

La nodrida filmografia de Jesús Franco (*Madrid, 12.5.1936) s'ha guanyat una olor de culte a través d'una visió sexuada del terror o, potser més aviat, d'una visió terrorífica del sexe i, particularment, del tractament pre-PC i lleugerament sàdic de la dona. El cim d'aquesta carrera cinematogràfica, des del punt de mira quantitatiu (7 films) i de recaptació (especialment a 99 Women, que funcionà força bé en les sales nord-americanes) s'assoleix en el bienni 1969-1970. Entre aquests 7 films, el que fa més concessions als gustos convencionals és "El conde Drácula". Sense renunciar a la tradició filmogràfica sobre el personatge, el guió d'aquest film segueix a grans trets la novel·la de Bram Stoker (*Dublin, 8.11.1847 - m. Londres, 20.4.1912).



Part del rodatge del film es va fer a Barcelona i la resta en altres localitats catalanes. La notorietat del projecte, sobretot per la presència de Christopher Lee (*Belgravia, Anglaterra, 27.5.1922) i de Klaus Kinski (*Zoppot, Caixúbia, 18.10.1926 - Lagunitas, California, 23.11.1991), i per la promesa d'una fidelitat a la trama stokeriana, va animar Joan Brossa (*Barcelona, 19.1.1919 - 30.12.1998) i Pere Portabella (*Barcelona, 11.11.1929) a fer una film dins del rodatge. El film de Portabella, produït per Films 59, es titulà amb una humorada catalano-transilvana, Vampir-Cuadecuc. Presentat a la Quinzena dels Realitzadors de Cana (maig del 1971) i als Rencontres Cinematogràfics d'Avinhon (agost del 1971), es va projectar el gener del 1972 al MOMA de Nova York, la qual cosa ja dóna idea de l'experimentalitat del film. Per més dir, la pel·lícula, de 75 minuts, es va rodar en blanc i negre, en 16 mm i amb negatiu de so. La fotografia és de Manel Esteban (*Barcelona, 23.3.1941) i la música de Carles Santos (*Vinaròs, 1938).


Soledad Miranda, en la que tràgicament hauria de ser el seu darrer film, a punt de ser mossegada per Christopher Lee

No ha estat fins ara que s'ha estrenat a casa nostra en sales, diguem-ne, comercials. Molt ha plogut des de 1970, i els admiradors de Jess Franco ja són uns altres. El context del 1970, permetia denunciar com a falsa la suposada transgressió de J. Franco (poso la J. perquè ningú no tregui la frase de context, que ens coneixem). Ara se l'ha volgut presentar com un precursor dels moderns making-of. Val a dir, però, que no té res a veure amb els making-of purament comercials o amb els de caràcter de documentari (com "Burden of Dreams" de "Fitzcarraldo") o amb els dels films que mai no van poder ser (com "Lost in la Mancha" o "Dies d'agost"). Vampir-Cuadecuc és essencialment una versió parcial del Dràcula de Jesús Franco, adjuntant-hi, això sí, sense discontinuïtats, aspectes del rodatge, dels efectes especials, dels escenaris reals, dels actors i, sobretot, de les actrius. Com que Klaus Kinski, que en el film de Franco, fa de Renfield, va rodar la seva part en estudi, a Alemanya, la cinta de Portabella gira al voltant de Christopher Lee, Soledad Miranda (*Sevilla, 9.7.1943 i que moriria en un accident de trànsit a Portugal el 18 d'agost del 1970), Maria Rohm (*Viena, 13.8.1945), Fred Williams (*Munich, 9.2.1938), Jack Taylor (*21.10.1936), Herbert Lom (*Praga, 11.9.1911) i Paul Muller (*Neuchâtel, 1.3.1923). Aquests actors interpreten, respectivament, els personatges del comte Dràcula, Lucy Westenra, Mina Murray, Jonathan Harker, Quincey Morris, Van Helsing i John Seward. El film de Portabella segueix pràcticament tota la trama central, des de l'arribada de Harker al castell de Dràcula. Els dos punts climàtics del film de Jess Franco, absolutament previsibles, també ho són en el film de Portabella. El primer és la destrucció de la vampiressa Westenra, amb estaca al cor que li clava Van Helsing i el colp de pala degollador de Morris. El segon és la destrucció, de nou amb estaques al cor, de les tres vampiresses del castell de Dràcula. En els títols de crèdit del film de Franco no apareixen els noms d'aquestes actrius, però dues d'elles són Emma Cohen (*Barcelona, 21.11.1946) i Jeannine Mestre.

Per concloure el film, Portabella no acaba amb l'escena de lluita entre Dràcula i Van Helsing, sinó amb Christopher Lee que llegeix la descripció que Mina Harker fa de la mort definitiva del vampir:

By this time the gypsies, seeing themselves covered by the Winchesters, and at the mercy of Lord Godalming and Dr. Seward, had given in and made no further resistance. The sun was almost down on the mountain tops, and the shadows of the whole group fell upon the snow. I saw the Count lying within the box upon the earth, some of which the rude falling from the cart had scattered over him. He was deathly pale, just like a waxen image, and the red eyes glared with the horrible vindictive look which I knew so well.

As I looked, the eyes saw the sinking sun, and the look of hate in them turned to triumph.

But, on the instant, came the sweep and flash of Jonathan's great knife. I shrieked as I saw it shear through the throat. Whilst at the same moment Mr. Morris's bowie knife plunged into the heart.

It was like a miracle, but before our very eyes, and almost in the drawing of a breath, the whole body crumbled into dust and passed from our sight.

I shall be glad as long as I live that even in that moment of final dissolution, there was in the face a look of peace, such as I never could have imagined might have rested there
.

Com s'esdevé en el nostrat Onofre de Dip, la mort final, la mort de debò, la mort irreversible, la mort sense pruïja de sang, es rep com un alliberament.