dilluns, 25 d’agost de 2008

Prepara Rússia realment el reconeixement d'Ossètia del Sud i d'Abkhàsia?

Les tres repúbliques caucàsiques de la Unió Soviètica eren Geòrgia, Azerbaijan i Armènia. Però un seguit de repúbliques i de regions autònomes, tant en el marc d'aquestes repúbliques com en el marc de la Federació Russa completaven el panorama. El 1991, la comunitat internacional va reconèixer com a estats independents Armènia, Azerbaijan i Geòrgia. Però hi havia conflictes oberts a Abkhàsia, a Ossètia del Sud, a Txetxènia, a Nagorno Karabakh i a Adjària. De tots aquests conflictes, el de Txetxènia es va resoldre amb una guerra d'ocupació i de genocidi per part de Rússia, i el d'Adjària amb una reabsorció pacífica per part de Tblisi (2004). El conflicte de Nagorno Karabakh es va resoldre amb victòria armènia. Tot i que la independència de Nagorno Karabakh no és ni tan sols reconeguda per Armènia, aquest territori i comarques limítrofes d'Azerbaijan, són sota ocupació consolidada d'Armènia. Aquesta situació consolidada era la mateixa que regia fins fa pocs dies a Abkhàsia i a Ossètia del Sud. L'ofensiva georgiana de principis d'agost, va servir de pretext a les tropes russes per consolidar l'ocupació militar d'aquests territoris i d'una generosa llenca de la Geòrgia estricta. Es tracta del front més obert entre Rússia i un aspirant sòlid a integrar-se a l'OTAN.

En les darreres hores, el Senat i la Duma de Rússia han demanat al president Medvedev el reconeixement de la independència d'Abkhàsia i d'Ossètia del Sud. És evident que aquesta demanda és una forma de pressió de Putin davant de Geòrgia i de l'OTAN. Es relaciona directament amb el controvertit reconeixement internacional de Kosovë.

A efectes pràctics, el no-reconeixement d'entitats com la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), la República Turca de Xipre del Nord (RTXN), la República Moldava de Pridnístria, la República d'Abkhàsia, la República d'Ossètia del Sud o la República de Nagorno Karabakh equival a deixar en situació d'apàtrides poblacions senceres. Hom pot dir que en tots aquests casos, aquestes poblacions poden accedir gairebé automàticament, de forma respectiva, a la ciutadania marroquina, xipriota, moldava, georgiana o armeniana. Però a efectes pràctics a Ossètia del Sud i, en menor mesura, a Abkhàsia, la ciutadania internacionalment reconeguda a la qual opten la majoria d'habitants és la russa.

Es fa difícil saber si Rússia arribarà a l'extrem de reconèixer aquestes dues repúbliques com a estats sobirans. A efectes pràctics, però, les relacions ja són similars a les que Rússia manté de manera bilateral, per exemple, amb Bielorússia.

No cal dir que tothom s'ho mira amb els propis ulls:
- Azerbaijan fa mala cara amb aquests debats, ja que tem una iniciativa de dret per part d'Armènia quant a Nagorno Karabakh (reconeixement de la independència o annexió a través d'una constitució federal o confederal).
- L'ala dura turco-xipriota insisteix que els casos de Kosovë o d'Ossètia del Sud mostren que la comunitat internacional ha de reconèixer les situacions de facto i tractar-les sobre el terreny.
- La República Sèrbia de Bòsnia-Hercegovina ha comunicat repetides vegades la seva intenció de separar-se de la República Federal de Bòsnia-Hercegovina, especialment si tiren endavant els projectes per eliminar les entitats federades i substituir-les per uns cantons federats.
- La República de Moldàvia denuncia les autoritats de Pridnístria, però alhora ofereix a la població d'aquest territori (russa i ucraïnesa) una autonomia similar a la que gaudeix Gagàusia (un dels pocs conflictes post-soviètics resol de forma pacífica i sota un cert consens).
- Ucraïna mima l'autonomia de la República de Crimea.
- a Catalunya, tu ja m'entens.

A més d'un russòleg pre-jubilat l'han trucat aquestes setmanes perquè, si-us-plau, torni. I, de ben segur, que els seus informats pronòstics fallaran tan estrepitosament com ho van fer fa vint anys.