dilluns, 11 d’agost de 2008

La guerra d'Ossètia del Sud es transforma en una guerra russo-georgiana

El que va començar a principis de mes com un recrudiment entre el conflicte de la República d'Ossètia del Sud i la República de Geòrgia es va estendre amb l'ofensiva georgiana sobre Ossètia del Sud i la contraofensiva russa en aquest territori, que culminà amb el control rus de la disputada capital de Tskhinvali.

Ja des d'un primer moment va còrrer la brama que el conflicte s'estendria. Per una banda, des de la Federació Russa no tan sols apareixien voluntaris anti-georgians a Alània-Nord-Ossètia, sinó també entre els cossacs del Don. De l'altra, el conflicte a Abjàsia (entre la República d'Abjàsia, les autoritats pro-georgianes de Chkhalta i el govern central georgià) també assolia unes proporcions militars desconegudes des de principis dels 1990.

El feble equilibri entre Geòrgia, Ossètia del Sud, Abjàsia i Rússia s'esberlava. Semblava, però, a les primeres hores d'avui que hom retornaria a l'status quo basat en:
- reconeixement internacional (inclosa Rússia) a les fronteres soviètiques de Geòrgia.
- reconeixement tàcit de les Repúbliques d'Ossètia del Sud i d'Abjàsia, amb l'excepció feta de Geòrgia, que hi oposa, respectivament, l'Entitat Administrativa Provisional d'Ossètia del Sud (sota el lideratge de Dmitri Sanakoev) i la República Autònoma d'Abjàsia (sota la presidència de Malkhaz Akishbaia).
- estabilització de les línies de front, inclosos els avenços fets per les tropes russes a Ossètia del Sud.

Tal com havien pronosticat els governs d'Estònia, Letònia, Lituània i Polònia, la tèvia resposta internacional tant a les Nacions Unides com, sobretot, a l'OTAN, Unió Europea i Estats Units, ha animat el govern rus de Medvedev-Putin a ampliar la guerra.

Ja no és una guerra d'Ossètia del Sud o una guerra d'Abjàsia, sinó una autèntica guerra russo-georgiana. Els diferents partits abjasos, ossetis, svans, txetxens, etc., que poblen el Gran Caucas trien el partit de Tblisi o de Moscou. Si la intenció del Kremlin mantenir el conflicte com una guerra russo-georgiana, cal tenir present la possibilitat d'una extensió del conflictes a d'altres àrees sensibles de la zona (Txetxènia i Daguestan). Si no fos per la importància que han pres en els darrers anys les divisions religioses entre els pobles del Caucas, difícilment Rússia podria actuar menystenint la possibilitat de grans aliances.

Abans que es forgin, però, l'objectiu de les tropes russes és provocar la caiguda del govern de Saakashvili. Al capdavall no fa ni un any de les manifestacions del novembre contra Saakashvili. Però és precisament la invasió russa la que podria enfortir Saakashvili contra la seva oposició que, en general, ha tancat files amb el govern i s'ha limitat a qüestionar l'oportunitat de l'ofensiva inicial contra Ossètia del Sud.

La conquesta russa de Gori, pràcticament ja un fet, és la que millor assenyala la transformació de la guerra d'Ossètia del Sud en una guerra russo-georgiana. Gori ja queda fora d'Ossètia, i a 76 km de Tblisi, que sembla el proper objectiu rus. L'exèrcit georgià es replega per defensar Tblisi. Però a banda dels avenços russos en la Geòrgia central, cal destacar els moviments a la Mar Negra de l'armada russa, així com els avenços per terra fets pels russos des de l'àrea de Sukhumi (Abjàsia).

En qüestió d'hores podria decidir-se si la guerra russo-georgiana continua en escalada. Els paral·lelismes amb l'Afganistan de l'URSS o la Txetxènia d'Eltsin mostren el rang de possibilitats de desfeta que pot provocar el Kremlin. Algú pot dir que, al capdavall, amb les operacions de conquesta de l'OTAN o dels Estats Units (Afganistan, Kosovo, Irac) tampoc ningú no hi va fer tants escarafalls. Però en les conteses interimperalistes els moviments més desestabilitzadors són sempre els de les potències emergents no els de les dominants.

PD. Finalment, però, l'endemà, dia 12, al matí, Rússia ja anunciava la fi de la seva ofensiva que, en tot cas, s'adreçava a 'posar pau' en el conflicte georgià-ossetià. A efectes pràctiques, tota Ossètia del Sud seria ara sota control dels 'pacificadors russos'.