La CNN entrevista en exclusiva Vladimir Putin, el cap del govern de la Federació Russa. Repeteix els arguments d'aquests dies sobre el conflicte russo-georgià. Torna a repetir la idea que Geòrgia inicià l'ofensiva d'Ossètia del Sud empesa pels seus aliats occidentals. Però ara concreta més i assenyala la White House i, més concretament, un dels dos candidats presidencials, per motius electoralistes. Encara que no ho diu és evident que Putin es refereix a John McCain. Per cert, avui sabrem quin serà el company vicepresidencial de McCain en el ticket republicà. La veritat és que un escenari de conflicte inter-imperialista beneficia aparentment els republicans, i McCain en particular. El que és insòlit, de part de Putin, és suposar que McCain tingui prou pes en l'Administració Bush, o l'Administració Bush prou estima per la candidatura de McCain, com per iniciar una aventura georgiana amb finalitats electoralistes. Ara bé, l'aparent distanciament entre Bush i McCain té més d'escenificació que de realitat.
Mentre Putin parla amb la CNN, Medvedev es troba en plena cimera del Grup de Xangai. El Grup de Xangai és una associació econòmica entre la República Popular Xinesa i la Federació Russa, amb uns quants convidats de pedra de l'Àsia Central. La Xina ha evitat en tot moment de posicionar-se a favor de Rússia o de l'OTAN en la qüestió abkhazo-osseta-georgiana: l'aspirant a campió no es preocupa del combat de consolació entre subalterns. Recordem que Xina també va mantenir una atitud de prudència en la qüestió de Kosovo, exhortant les parts al diàleg.
El Parlament georgià, per la seva banda, ha aprovat mocions que consideren allò que és evident: que les tropes russes en territori georgià són tropes d'ocupació. El que sembla poc probable és que Geòrgia intenti res sense el suport de l'OTAN.
Des de l'OTAN, s'ha fet públic, via administració Bush, que hom instal·larà un sistema anti-missils a Polònia. Recordem que abans de l'11-S el tema estel·lar dels primers mesos de l'Administració Bush (en un ja llunyà any 2001) giraven a l'entorn d'aquest escut anti-missils. La resposta de Rússia, amb aparença de coordinació, ha estat l'assaig d'un cohet balístic, capaç de superar escuts anti-missils. No hi ha dubte que s'aixeca un front OTAN-Rússia. El problema d'aquest front és que hi ha tres estats en mig: Bielorrússia, Ucraïna i Moldàvia. Les relacions russo-moldaves milloren; les relacions russo-bielorusses poden ser dolentes, però pitjor són les relacions OTAN-Bielorrúsia; i la qüestió d'Ucraïna es decideix en les lluites de poder a Kiev i entre les diferents regions.
De la Unió Europea podrien arribar sancions contra Rússia. Estònia, Letònia, Lituània i Polònia es troben entre les més bel·ligerants. Finlàndia és molt més contemporitzadora. Cal destacar que Londres, Berlin i París actuen completament per separat, cadascú activant les seves relacions amb Ucraïna, Geòrgia o Rússia. Per cert, el govern de Zapatero es troba una mica aïllat amb la seva russofília, i són previsibles xocs Zapatero-Berlusconi per la qüestió en les properes setmanes. No hi parem gaire esment, si-us-plau en aquestes escenificacions entre l'esquerra i la dreta continentals.
Tal com són les coses, sembla que aquest tensiòmetre l'haurem de fer de dia en dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada